Torna el “Pouget Style”

Llambrich, Carrión, Escoda i Pouget al Mesón Les TInes (Laia Solanellas / Reusdiari.cat)

Llambrich, Carrión, Escoda i Pouget al Mesón Les TInes (Laia Solanellas / Reusdiari.cat)

Al tercer intent el locutor-cuiner ha trobat la recepta ideal per lligar tot aquest allioli de la nova tertúlia de Reus (la #Tdr) que cada setmana penja a la xarxa. Ho ha aconseguit gràcies a una fórmula d’aquelles de tota la vida (com ara el flam Mandarín) que no falla mai. Em refereixo al fet de barrejar a qualsevol tertulià amb el president de l’ARA REUS, el Jordi Pouget, un “Jubilat militant actiu” (com el va presentar el mateix Escoda) que tot solet es va encarregar d’encendre el programa amb la col·laboració del republicà David Llambrich  i del periodista de llarg recorregut de la NW Revista de Reus, el  Joan Carrión.

Per cert, tant o més interessant que les tertúlies comencen a ser les fotografies que la il·lustren. Si la setmana passada ens cridava l’atenció l’aparador frigorífic amb embotits i altres cansalades que adornava la tertúlia de la Mis, el Ramos i el Pluma en clara al·legoria al fet “d’esbudellar l’actualitat”, la foto d’aquesta setmana també és antològica. Presa des d’un altre angle, crida l’atenció per com van d’abrigats els protagonistes. De fet el Llambrich, tapat fins a les orelles, sembla que vingui de coronar l’Everest. Però no s’acaba aquí l’impacte visual. Veient els carreus petris que adornen les parets, hom té la sensació que els protagonistes s’amaguen en una mena de refugi, com qui fa una tertúlia clandestina. Potser no es treuen ni la jaqueta per si de cas els sorprenen les forces de l’ordre i han de començar a córrer “cames ajudeu-me”.

Però el que també dóna per molt és el maletí negre que es veu darrera del locutor-cuiner. Amb tot el que és cou al Món de Reus, la presència del misteriós objecte serviria per escriure una novel·la. Són els papers secrets sobre JPD que encara conserva el Pouget? Són els calers que el locutor-cuiner reparteix entre els seus marmitons a l’acabar la tertúlia per pagar silencis? Són els expedients secrets d’Esquerra Republicana que conserva el Llambrich per si de cas? Déu n’hi do. Això ho arreplega l’Ian Fleming (si fos viu, és clar) i segur, segur que la propera aventura del James Bond s’ambienta a Reus.

Però més enllà de la fotografia, cal dir que la tertúlia per ella mateixa és altament recomanable. Bàsicament perquè ens permet recuperar algunes de les píndoles més celebrades del “Pouget Style” que ha revolucionat durant aquesta última època les tertúlies radiofòniques del Món de Reus. Vet aquí algunes perles: “El que cal és fer foc nou, un començar de nou. Revolució!” va deixar anar només començar. “Mirin, jo són benpensat. Però sent malpensant i una mica cabrón, el que caldria és una nova generació de polítics per acabar amb tota aquesta disbauxa, com els d’abans, que només anaven de berbena”. També li va buscar les pessigolles al Llambrich. “Ara el punxo, ara el punxo! Què me’n diu dels partits que van dir no a les retallades i que ara voten a favor de les retallades?”. I també es va recordar d’alguns regidors de l’anterior legislatura. “Ja vaig dir en una tertúlia que portaven els calçotets cagats. Es tapen el cul uns als altres!”. Pouguet, veient el seu encert sobre l’afer Prat, també es va atrevir a fer alguna predicció sobre el futur del govern municipal: “Ves que no acabem veient una “soci-convergència”. El Carrión, veient la fórmula emprada pel president d’ARA REUS de “Soci” enlloc de “Sòcio”, va voler fer la gracieta imitant al Núñez del Barça.

Però més enllà del “Pouget Style”, la tertúlia també va deixar-nos algunes ocurrències destacables de la resta de tertulians. Com ara “la ciutat en deconstrucció i afectada d’esclerosis” que va encunyar el Llambrich per explicar (segons ell) la inacció municipal. L’Escoda va rematar la descripció afirmant que Reus està en un “format agonia”. I amb això el Carrión va fer una revelació sorprenent. Segons el periodista de llarg recorregut, l’Ajuntament s’hauria arribat a plantejar recuperar al Josep Prat després de la seva dimissió i la denúncia de la CUP per (com a mínim) fitxar-lo d’assessor. Al sentir-ho em va agafar un calfred esgarrifós. Abans he parlat d’Ian Fleming, oi? Doncs ho retiro. Veient aquesta autèntica pel·lícula de por, queda clar que el proper que s’inspirarà en la nostra ciutat per fer una novel·la serà el terrorífic Stephen King. I ves que el Pouget no n’acabi sent el protagonista.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s