Un #PleReus fantàstic

Ple Reus (Laia Solanellas / delcamp.cat)

Ple Reus (Laia Solanellas / delcamp.cat)

Quina manera de fer perdre el temps a la gent. Especialment a les més de seixanta entitats que divendres van veure com la seva proposta per aconseguir integrar la ciutat a l’AMI va quedar en no res després d’un debat polític al ple de l’Ajuntament que passarà a l’antologia del disbarat. Ja he dit en moltes ocasions que el PSC no podrà agrair mai prou el paperàs que li fan fer a l’Andreu Martín aquesta legislatura en la seva condició de portaveu del seu grup municipal. Divendres en vam tenir una bona mostra. No parlo del fons de la seva exposició, absolutament respectable. Cadascú pensa el que vol i vota en conseqüència. Però la forma sí que és molt més discutible. L’argumentari de Martín per justificar el vot negatiu del PSC sembla copiat del teatre de l’absurd del Josep Maria Gort. Després d’ensabonar a les entitats “expressant el meu reconeixement per la feina feta” va anunciar el seu NO per la manera com els dos grups de l’oposició (ARA REUS i la CUP) havien presentat la moció i -especialment- pel fet que aquesta no estès “treballada, presentada, liderada i tutelada pel govern de la ciutat”, un fet que, segons Martín “demostra que no s’ha estat sensible a la feina d’aquestes seixanta entitats que mereix una consideració per la tasca feta que no ha tingut per part de l’equip de govern”. Els representants de la societat civil que van escoltar l’exposició no devien entendre res.

En la seva rèplica, al David Vidal se’l notava tens. Havia de fer autèntics esforços ja que la bèstia cupaire que porta dins amenaçava d’escombrar el rastre del cèlebre increïble home normal. “Vostès són espanyolisme i voten en contra perquè els obliguen!”. Vidal anava embalat i va disparar contra els regidors populars amb un contundent “són els hereus del franquisme!”. El Cervera, per la seva part, amb un to més reposat però no menys enèrgic, va recordar que “aquesta és una moció que fa por ja que tothom  ha fet l’impossible per estar en aquest ple”. Es referia subtilment a l’alteració de la baixa per maternitat de l’Alícia Alegret o als esforços d’algun regidor socialista per fer acte de presència. “Votar a favor d’aquesta moció era recolzar a la societat civil que sempre ha estat el pal de paller de la ciutat”  va acabar dient l’sportman de la política local.

Per al·lusions també va intervenir l’Alícia Alegret. I vam comprovar, una vegada més, que no en queda res d’aquella candidata que ens va seduir per la seva simpatia i proximitat durant la campanya electoral d’ara fa (ja!) dos anys. Alegret s’ha convertit en una oradora contundent, duríssima, implacable. Una autèntica dama de ferro. No ho valoro, només ho constato. I la resposta al David Vidal en va ser la millor demostració. “Senyor Vidal, li demano respecte. Que pensem diferent no li dóna dret ha fer segons quines afirmacions. No cal que ataqui, que ens desqualifiqui, que estigui permanentment crispat. Sigui rigorós i tingui una mica de cura en les seves afirmacions. Té delicte que vostè ens digui això en un òrgan plenari com és aquest Ajuntament. Vostè té un regidor i nosaltres en tenim sis. I representem una part important de la ciutadania de Reus que mereix un respecte per la seva manera de pensar.”

Per al·lusions també va intervenir el Martín queixant-se altra vegada de com s’havia presentat la moció. “Aquí no estem parlant d’entrar en una xarxa d’observadors de la natura, sinó en una associació de municipis!”. Lleig. Als del GEPEC no els devia fer gaire gràcia la comparació. “Però que està dient, home, que està dient!” va replicar el Vidal. “No vulgui vendre una moto que no toca en aquest moment” va sentenciar el cupaire eixerit. Coneixent les aficions de Martín, més que de motos caldria parlar de bicicletes. “I això dels hereus del franquisme no és cap insult!” va dir adreçant-se als populars i donant a entendre que si els empipava devia ser per alguna cosa. “Si ens digués que nosaltres provenim del món hippie i del comunisme, a mi no em molestaria perquè sé que no és veritat” va acabar dient el jardiner que va segar tot el prat.

I al final va intervenir l’alcalde. Ho va fer per practicar el seu esport preferit, les bitlles socialistes. I com sempre el Martín va ser l’ase dels cops. “Vostès tot m’ho fan pagar a mi. Sempre em carreguen els neulers. Arribarà un punt que quan plogui diran que és culpa de l’alcalde”. Més. “Què no n’hem parlat d’aquesta moció? Però si portem més de dos anys que no fem res més que parlar d’això!”. I després de demanar que si es tornés a presentar la proposta (si us plau, potser no cal) que tinguessin les coses més clares, va acabar sentenciant: “M’està dient que si la moció l’hagués presentat jo haguessin votat a favor? Entenc això?”. Algú (potser el Martín) va moure el cap afirmativament i l’alcalde ja em va tenir prou. “Fantàstic! Moltes gràcies!”. I aquí es va acabar la discussió. M’imagino la cara dels representants de les entitats. Devien al·lucinar mandonguilles. Segur que estaran molt de temps a presentar res més a l’Ajuntament.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s