Fumando espero

La pluja de pètals del poble Gitano (reusdigital.cat)

La pluja de pètals del poble Gitano (reusdigital.cat)

El Biel Ferré, l’incansable president de l’Òmnium, ja fa tard. Ahir ho vaig veure claríssim. Si vol recuperar l’esperit de la moció demanant la incorporació de l’Ajuntament a l’Associació de Municipis per la Independència que faci una pluja de pètals a la plaça de les Basses. La idea me la va donar la instantània del reusdigital.cat que il·lustrava la notícia sobre la celebració del dia internacional del poble gitano que es va fer ahir a Reus. A la imatge podem veure a una excelsa representació de l’equip de govern en formació, amb la gent de CiU i del PP degudament intercalats.  Així amb la mà estesa semblen el cor d’una orquestra fent el duduá. La coordinació és absoluta, tots a una, de manera harmònica, ordenada. Ves que el bon jan del Biel no pensi en fer el mateix. Potser s’enduria una bona sorpresa.

Ja em perdonaran la broma. I especialment els amics del poble gitano que ahir van convertir Reus en la seva capital. Però convé desengreixar una mica l’actualitat després d’uns dies de tanta tensió i amb notícies colpidores com la desaparició del Bigas Luna. Dissabte a Reus la Juani estava de dol. Em refereixo, és clar, a aquella inoblidable adolescent que Bigas va retratar al cel·luloide durant la seva estada creativa a la nostra ciutat. A Ràdio Reus també el vam tenir en una ocasió. Va venir per apadrinar al seu amic, un altre geni (em aquest cas dels fogons) que també se’n va anar al cel massa aviat. Em refereixo a l’inoblidable Quim Font. Fins i tot ens va enregistrar una promo de “La cuina de la ràdio” on acabava dient “Visca els arrossos del Quim Font!”. Com deuen xalar tots dos per allà dalt.

I parlant de desaparicions també cal referir-se la Sara Montiel que va il·luminar els cinemes d’estrena i reestrena del Món de Reus en la llarga postguerra. Un servidor la va veure actuar en directe. Però no es pensin pas que va ser al Fortuny. Quan ensenyava cuixa al coliseu de la plaça Prim un servidor amb prou feines anava en bolquers. Jo la vaig contemplar a la Palma, en un acte electoral dels socialistes a la primera meitat dels noranta, quan l’alcalde Abelló era l’amo del Món de Reus. Allò va ser fantàstic, amb la Saritíssima flotant per l’escenari. Ahir vaig recordar aquesta vivència amb l’Enrique Garcia, històric militant socialista, que em va explicar una anècdota extraordinària d’aquella tarda al capdamunt del carrer Ample. Instal·lada als vestidors de la Palma, la Montiel no va voler sortir a l’escenari fins que va poder fumar-se un bon puro. I cames ajudeu-me les cohorts socialistes van sortir a la recerca d’un havà com cal per satisfer les exigències de la vedette. Després d’algunes calades, l’actriu es va veure amb forces per aparèixer en públic, provocant l’excitació d’un auditori entregat al mite. Quins temps aquells del Món de Reus plens de vi, roses i la Montiel “Fumando espero”.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada s'ha publicat en El Món de Reus i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s