Que lo saben aquel…

L'Ernest Paris de Monologuista (Josep Martí. Reusdiari.cat)

L’Ernest Paris de Monologuista (Josep Martí. Reusdiari.cat)

Fa dies el Josep Gallofré del reusdigital.cat em va fer coneixedor de l’acte que el grup teatral Scenicum Cia organitzava en motiu del seu desè aniversari: un concurs de monòlegs al Cafè Teatre del Centre de Lectura. La iniciativa era prou interessant atenent la voluntat dels promotors de dinamitzar en l’àmbit local un gènere que d’uns anys ençà compta amb un notable pronunciament entre el públic.

L’altre dia vaig veure al Josep a l’AVUI PER DEMÀ de la Sagalà a Canal Reus TV parlant de la iniciativa. I en volia fer cinc cèntims en aquest bloc. Però al final, entre una cosa i l’altra, em va acabar marxant del cap. Fins ahir al matí, quan les xarxes van començar a treure fum gràcies a una colla de piuladors compulsius que no podien parar de comentar l’actuació d’uns dels aspirants a rei de la comèdia. Tot plegat no tindria més transcendència si no fos per la personalitat de l’ínclit monologuista: l’exregidor d’Iniciativa a l’Ajuntament de Reus i tercer tinent d’alcalde de la ciutat la darrera legislatura del govern Tripartit, l’Ernest París. Un home que darrerament demostra una pulsió productiva mediàtica molt considerable: a la seva condició de monologuista s’hi afegeix la candidatura a la gerència d’Innova. Un no parar.

“És ben cert que el món de Reus mai ens podrà deixar de sorprendre” obria la seva crònica el reusdiari.cat descobrint-nos el pseudònim que havia utilitzat París. “Avui actuava sota el nom d’Enric”. Un nom artístic més aviat vulgar. “Ha presentat el monòleg en castellà i l’ha acabat també fent de cantautor; guitarra en mà l’exregidor s’ha animat a tocar per complir, ha assegurat, una aposta que havia perdut.” Algú preguntava a la xarxa si havia tocat “Me lo dijo Pérez que estuvo en Innova”. Això sí, malgrat la polivalència dialèctico-musical de París el públic es va mostrar indiferent davant del soliloqui de l’ecosocialista. “Tot i astorat per aquesta il·lustre presència, no ha acabat d’enganxar-se al relat de l’exservidor públic.” Vaja, que no va triomfar. I el jurat finalment el va excloure del grup de finalistes que es disputaran la victòria final d’aquí una setmana.

Amb tot això és evident que els de Scenicum (per culpa d’aquest jurat tan avorrit) han perdut una grandíssima oportunitat, gairebé única, de convertir la finalíssima en un dels actes més concorreguts de l’any a la ciutat. Classificant al París, i veient l’expectació que ahir va generar a la xarxa la seva actuació, el Cafè Teatre del Centre de Lectura s’hagués quedat petit. Més d’un ja deu pensar en llogar-lo per veure’l actual en directe. Ves que el Tapias no substitueixi el seu celebrat cicle de conferències del Círcol per un de monòlegs. S’ho imaginen? Com continuem així encara ho acabaran programant al Fortuny i tot.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Que lo saben aquel…

  1. estermoncusi ha dit:

    L’Enric m’agrada i demostra que és una persona sociable i oberta i no thotom pot fer de monologuista, es tracta de fer amics i a la política tambè li pot anar molt bè. Per cert cada setmana hi ha d’haver algún lloc per fer monòlegs, com passa aquí a Madrid.

  2. Ton ha dit:

    Dono suport rotundament al jurat. És del tot acertat que el jurat decideixi qui passa a la final sense tenir en compte motius mediàtics com ser ex-polític.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s