I l’alcalde va quedar amb la Montserrat

Carles PellicerDimarts a Ràdio Reus van servir-nos un Fil Directe amb l’Alcalde senzillament deliciós, recuperant tota l’essència de la ràdio de poble (dit en el bon sentit) que reté aquest espai que possibilita a l’oient parlar via telefònica amb la primera autoritat municipal. Pellicer va arribar a l’emissora al compàs de l’Himne de Reus del recordat Ariel Santamaría que oportunament havia punxat el Jordi Cartanyà. “Jo m’hi entenia molt bé amb ell. Des d’aquí li envio un missatge de recolzament” va deixar anar l’alcalde sobre els compassos de la encomanadissa melodia. Només li hagués faltar dir que veient com les gasten els seus rivals al consistori l’enyora i tot a l’Ariel. Però el telèfon treia fum i The Artist no estava per cançons, donant pas d’immediat a una interessantíssima successió de trucades.

El primer en sortir per antena va ser el Marcos que amb simpàtic “catanyol” va preguntar per la pista pública d’hoquei que (segons ell) l’Ajuntament havia aprovat construir feia anys. “Miri que dono tombs per Reus i no la trobo la pista” va deixar anar irònicament el lúcid oient. Pellicer li va recomanar d’apuntar-se al Ploms o al Reus on hi ha escoles d’hoquei de primera, però l’opció no va satisfer al Marcos que el va interpel·lar d’immediat. “Però això deu ser pagant, no? Miri, tornem a lo mateix. Si l’Ajuntament està cru de diners, imaginis com està el poble!”. Vaja, que no hi ha un ral. També va trucar el Rafel que va alertar d’una cosa esgarrifosa: en tota l’avinguda Sant Bernat Calvó no hi ha ni un pàrquing de motos. “Jo sóc motero i l’entenc” va revelar Pellicer compadint-se del seu interlocutor. Al Cartanyà això de “motero” li va fer gràcia i va recordar que el Rei d’Espanya fa anys es passejava tot sol per Madrid en moto i amb casc perquè ningú el reconegués. “El meu casc és verd” va apuntar l’alcalde com donant pistes per si mai ens trobem un motorista al semàfor amb un receptacle a la testa d’aquest color.

Però parlant de reis (en aquest cas de la comèdia) The Artist, fent malabarismes al control, s’ho va fer venir bé per treure un bocí enregistrat del monòleg de l’Ernest París del que en parlava l’altre dia. “Vostè ho farà mai això (de fer monòlegs) quan deixi de ser alcalde?” li va preguntar el Cartanyà amb tota la (mala) intenció. I Pellicer va ser taxatiu. “Li ben asseguro que no. I em reservo l’opinió sobre l’actuació del senyor París” va respondre l’alcalde. Va fer bé de reservar-se-la (l’opinió) malgrat que és fàcil imaginar-se-la.

 

També va trucar l’Adrià queixant-se (atenció!) que el camp de futbol del Reus va pudor. “Gairebé sempre se sent una fortor de clavegueram” va apuntar l’amable oient. El secundari de The Artist, el Joan Alfons López, especialista en esports i (pel que es veu) també en efluvis olfactius, va corroborar les sensacions perfumades de l’oient. I Pellicer al·lucinava. “Mirin, jo hi vaig sempre al camp i mai he sentit res. Dec tenir el nas tapat”.

Però la trucada més estimable va ser la de la senyora Montserrat que d’entrada va agrair la felicitació que l’alcalde li havia enviat en motiu de la seva onomàstica, per traslladar-li a continuació el seu neguit. La bona senyora havia caigut feia mesos al passeig Prim provocant-se una fractura al braç. “I m’han comentat que l’Ajuntament em pot indemnitzar tot i que el meu fill ja m’ha dit que amb la crisi segurament no hi ha diners per aquestes coses”. L’alcalde li va demanar més detalls de l’accident. “Vaig ensopegar en una rajola que sobresurt, just davant del Dia”. I Pellicer, veient el capficament de la interlocutora, la va citar a l’Ajuntament. “Vingui’m a veure. Dijous mateix l’espero a l’alcaldia”. “Que el puc venir a veure? No m’ho hagués pensat mai que pogués quedar amb l’alcalde!” va dir la Montserrat com qui es cita amb el George Clonney. “Dijous sobre les deu. Així ens coneixerem, la podré felicitar (pel seu sant) i veure com està aquest braç”. Sensacional. Fins i tot passarà consulta. Davant d’aquest grandíssim moment radiofònic suposo que The Artist tallarà l’Hoy por Hoy aquest tan avorrit que fan a la SER i retransmetrà en directe la trobada entre l’Alcalde i la Montserrat. Això sí que seria un moment culminant de la ràdio del Món de Reus.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a I l’alcalde va quedar amb la Montserrat

  1. Certament em va congratular escoltar el programa amb la cançò “Tots som de Reus”, un himne a la ciutat, compossat a l’any 2001 i enregistrat a l’any 2003, que despres, es va fer servir com a himne del partit CORI (que també vaig fundar durant el mateix any). La cançò va ser produïda pel Jordi Martínez (que llavors tocava el baix electric i feia corus amb la Banda del Pere Mata) i la resta de musics participants, van ser en Cristobal Luceno (a la guitarra), en Celestí Ferrater (bateria i percusions), en Jordi Mallafré (als teclats), en Joel Cristià (trompeta) i Pep Boada (trombó de bares). La cançò es va gravar sencera el 15 de febrer del 2003 als estudis el Corral de Cambrils, amb l’Enric Granollers de tecnic de sò i va costar 300 euros (amb totes les mescles incloses) que va pagar un servidor amb tot l’orgull del Món de Reus.
    La veu principal i els corus greus son d’un servidor que hi va gravar com a tres pistes. Els corus aguts son del Jordi Martínez. I els corus generals son de tots alhora ( el Celestí, el Cristo, el Jordi i jo mateix). La lletra i música és tota meva. I la vaig composar perque llavors no hi havia cap cançò que parlés del Món de Reus i les seves maravelles. Em vaig inspirar en “Murallas de Tarragona” d’un tal Bernardo Rios que la cantaven cada dos per tres al programa del Buenafuente i em vaig picar, pensant que era una vergonya que a Reus no tingués una cançò o un himne propi. Com Valencia, Barcelona, Madrid, Granada, Guadalajara, etc…, inclós com la ciutat de Nova York.
    Malhauradament, el que havia de ser un himne per la ciutat, es va convertir en l’himne d’una formació política “Juantxi”. Però em congratula molt que hagi triomfat tant, que hagi creat escola i que la gent se l’escolti i la balli durant Festa Major o quan sigui necessari. Encara conservos els tres borradors de la lletra original escrita a bolígraf fà 12 anys, un dia d’aquests els faré enmarcar i els donaré a l’Ajuntament, a la Cambra de Comerç i a Ràdio Reus, que sempre l’han punjat cada dos per tres.
    Fa poc un senyor músic de Reus que me l’ha orquestrat per fer una versió simfònica i perque pugui ser interpretada per tota una orquestra de cambra. A veure si es pot estrenar un dia o altre al Fortuny i cantada per un cor professional.
    Amb el grup només l’hem tocat un cop en directe, i va ser en un Festival de Barraques de Reus, vam fer una versió roquera. Sempre que l’he cantat amb public ho he fet jo sol amb la guitarra o amb playback, ficant un CD amb la música gravada i jo cantant al damunt, com fà molta gent.
    Tinc moltes ganes de fer un videoclip bén fet de la cançò seguint la lletra pas a pas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s