Reus is different

La samarreta de la mòmia

La samarreta de la mòmia

Com passa el temps. Sembla com si fos ahir i ja han transcorrregut dos anys del ressonant #Reus22m . Ahir vam celebrar l’efemèride. Això de “celebrar” és una manera de dir. Perquè la data va passar desapercebuda. Ni a la xarxa es va notar cap alteració especial en el fer i desfer dels analistes locals. De ben segur d’aquí un any serà completament diferent. A 12 mesos de les municipals de 2015, començaran les disputes, les baralles, les punyalades per l’esquena. La perfídia de l’Aznar de dimarts semblarà un joc de nens comparat amb les travetes que veurem en l’elaboració de les llistes dels propers comicis locals. Autèntic sang i fetge.

Però això, com deia, serà d’aquí un any. Perquè aquest segon aniversari ha quedat en un no res. Potser ho fa que estem instal·lats en el dia de la marmota. Si un dels votants de les últimes eleccions hagués marxat l’endemà mateix a Mart i hagués tornar ahir hauria trobat als titulars informatius una picabaralla dialèctica entre Carles Pellicer i Lluís Miquel Pérez per la polèmica del manifest del Trapezi. “Sento vergonya” li va etzibar la setmana passada l’alcalde al seu predecessor. Vaja, com ara fa dos anys en aquells cent dies que van canviar el Món de Reus. Per sort sembla que un i l’altre han aparcat la seva afició al facebook. Un altre “plantxasso” hagués estat massa.

Total, que no ha canviat res. O potser sí. L’imaginari ciutadà ha guanyat en aquests dos anys alguns elements característics que ja formen part del nostre paisatge mental. Pot ser el cas del tobogan Tobi, del fabricant d’avions de paper, d’algun monologuista incipient o de la mòmia del General Prim. Aquest últim cas possiblement sigui el més representatiu d’això que diem. És cert que Pellicer se la va trobar com ell mateix va explicar en una ocasió “damunt la taula”, heretat de l’antic govern municipal. Però tot el remenament del cos del general ha esdevingut un fenomen ciutadà que ha traspassat fronteres. Ho demostra l’última creació de l’increïble home avellana, el Miquel Saperas. La vaig descobrir tot just ahir badant al coquetó aparador de Cal Barato. Una samarreta on es pot veure al general momificat degustant un vermutet amb olivetes. I a sota una frase concloent: “Reus is different”. Al veure-la vaig pensar que calia enviar-ne una al cèlebre criminòleg Pérez Abellán. Ell (la samarreta) se l’ha guanyat. Això sí, que li encarreguin una talla especial, una XXXXL perquè les “comidas opíraras” a la salut (o no) del General passen factura.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s