Polítics “Hard”

L'inoblidable Pitus Borràs (Foto Reusdigital.cat)

L’inoblidable Pitus Borràs (Foto Reusdigital.cat)

Més que unes vacances gairebé m’he agafat una excedència del Món de Reus. Això s’ha allargat més del compte. Durant tres mesos he estat aïllat d’aquesta apassionant realitat quotidiana. I per això m’ha costat trobar el moment adequat per tornar a la càrrega amb aquestes cròniques ciutadanes. Buscava algun element que em motivés de manera especial, i que em permetés treure punxa amb aquesta ironia amable amb la que procuro esquitxar els meus escrits.

I finalment aquest últim cap de setmana he trobat l’excusa perfecte. Els amics de l’AMCA -l’Associació de Música Creativa Actual- han aprofitat el Festival de Músiques d’Arrel per retre un merescut homenatge a la memòria del Pitus Borràs, un dels cofundadors de l’entitat, dinamitzador musical en majúscules, que ens va deixar ja fa tres anys. Tretze músics, del bo i millor d’aquestes terres -Main Road, Xavi Macaya, La Colònia, Fito Luri, Kandy Alvarez, Joan Ramos, Gerard Marsal, Alquímia, Frisco, Amadeu Casas, Joan Masdeu, Jordi Martinez i Llunàtics- es van encarregar de la banda sonora d’un record emotiu que es va arrodonir amb el bateig de l’escenari de la plaça dels Jardins de la Palma amb el nom d’un reusenc senzill,  d’amabilitat constant, sempre disposat a col·laborar. Va acabar sent omnipresent en aquest món de Reus musical, fent tots els papers de l’auca: tocant, programant, dissenyant, produint i sonoritzant. En definitiva, ajudant a la gent que -com ell- vivien amb passió la música. I sempre abillat amb aquelles ulleres de vista de subjecció impossible, apedaçades per tots costats, que reforçaven la seva presència singularíssima. Per tot plegat recomano l’article publicat pel periodista amb millor percepció ciutadana, el David Fernandez, al Surtdecasa.cat, on dibuixa un perfil molt acurat de la seva càlida personalitat.

Amb tot això l’altre dia fent dissabte per casa vaig trobar casualment una entrevista de la grandíssima Núria Valls al Pitus Borràs publicada al REUS DIRECTE. Era de l’agost de 2005. Al marge de preguntar-li per la seva trajectòria al capdavant de l’AMCA, Valls aprofitava per treure a la conversa una de les anècdotes de la trajectòria com intèrpret de l’entrevistat. “Va tocar amb l’alcalde de la ciutat, Lluís Miquel Pérez, oi?” li preguntava la Núria. I Borràs responia: “Això va ser fa molts anys. Era cap als 70. Érem tres persones, i el Lluís, l’alcalde, que tocava la guitarra a la tuna com jo, venia també amb nosaltres. Érem una colla (…) Ens dèiem els “HARD” fèiem música hard-rock”. La revelació és realment extraordinària. Al mercat negre del Món de Reus una maqueta dels “HARD” es pagaria a preu d’or. Gairebé tant com una foto de Pérez i Borràs tocant tots dos a la tuna. Però jugant amb el nom del grup, vindria de gust preguntar-li a l’exalcalde on ha viscut moments més “HARD”, a la política o a la música? Em sembla que no és gaire difícil imaginar-se la resposta.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s