Els vells roquers no moren mai

Foto de família del "REUS 1979" (Alba Mariné, Diari de Tarragona)

Foto de família del “REUS 1979” (Alba Mariné, Diari de Tarragona)

Ahir vaig voler anar a l’Ajuntament per ser testimoni de la constitució de l’associació REUS 1979, formada per gairebé un centenar d’exregidors que han impulsat Ernest Benach, Tomàs Barberà, Josep Maria Galofre, Miquel Àngel López Mallol y Daniel Pi amb l’objectiu de “reivindicar la honorabilitat” de les persones que es dediquen a la política i treballen per millorar la ciutat. Una iniciativa lloable atenent el pa que s’hi dóna actualment en aquest noble ofici de vocació pública. “El pleno del Ayuntamiento ha viajado al pasado” escriu avui al Diari de Tarragona el periodista més “in de la ciutat”, el GRAS III, per descriure el que es va viure al Palau municipal en una crònica esquitxada de romanticisme. “Entre els assistents n’hi havia d’imputats en els casos Shirota, Innova i Caixa Tarragona” recorda el Ramos-Salvat al ReusDiari.cat fidel al seu estil més contundent. Físicament no  hi eren pas tots, (la majoria van traslladar per escrit el seu suport a la iniciativa) però pels nostàlgics del Món de Reus si que hi havia una interessant representació d’històrics de la política local, fins i tot del primer Ajuntament Democràtic del 79, com ara l’escultor Ramon Ferran, el socialista Joan Balañà o el Quim Besora que l’any 79 va ocupar la mesa d’edat com a regidor més jove. Besora, incombustible, continua batallant 40 anys després presidint l’agrupació local d’Iniciativa-Verds en aquesta travessia del desert dels ecosocialistes després de quedar fóra de l’Ajuntament a les últimes municipals.

Al seu costat d’altres que fa quatre dies feien bullir l’olla a la casa gran. És el cas de l’exalcalde Lluis Miquel Pérez, dels republicans Empar Pont i Jordi Bergadà, dels ecosocialistes Pilar Pérez i Ernest París, o del popular Miquel Àngel López Mallol que pels amants de l’estadística –diria- ostenta el rècord de permanència ininterrompuda al consistori. També n’hi havia un parell que ho van deixar estar aquesta mateixa legislatura, com la socialista Rosa Garrido o l’exregidor incompatible Pepe Jofré, a qui se’l pot veure “alt com un Sant Pau” a la foto de família. I al seu voltat “concejals” (com diuen els RTV) de diverses legislatures com el Joaquim Via (ERC), el Joan Josep Escoda (PSC), el Doctor Eduard Prats (CiU), el Josep Ramon Pallejà (UDC), el primer president del Consell Comarcal del Baix Camp, el convergent Enric Cardús, o l’inconfusible líder veïnal del Barri Pastoreta, Anton Bardají (PSC). També vaig veure la socialista Lídia Martorell, regidora molt popular a l’època de l’alcalde Abelló, amb companyes de partit com la Pilar López o la Misericòrdia Vallès que va ocupar la sindicatura municipal. Al seu costat la convergent Rosa Raga i el democristià Gustau Biada, per qui no passen els anys, impulsor de la deixalleria municipal quan CiU va governar en coalició amb els socialistes en el pacte que van subscriure Josep Abelló i Tomàs Barberà. Plantejar un pacte com aquell amb l’actual Ajuntament seria autèntica ciència ficció.

A destacar que la trobada va ser a porta tancada (es tractava d’una reunió prèvia, no pas de la constitució oficial de l’entitat que es farà d’aquí uns mesos) i l’alcalde va ser l’encarregat de donar la benvinguda als convocants i convocats. A l’arribar a l’Ajuntament (em vaig endarrerir deu minuts) me’l vaig trobar sortint des del carrer Aleus amb el cotxe oficial ja que l’esperaven per inaugurar la nova gespa del camp de futbol del districte Cinquè, al Barri Montserrat. “El Pérez no ha aplaudit el discurs de l’alcalde” em van explicar els periodistes que cobrien l’acte. I de ben segur el López Mallol tampoc va passar pel despatx de l’Alícia Alegret per saludar-la. Un detall il·lustratiu que demostra, en molts casos, la distància existent entre els d’ara i els d’abans. En tot cas quedem-nos amb el noble objectiu d’aquesta iniciativa d’una grandíssima transversalitat ideològica sota el paraigua de la voluntat ferma dels seus impulsors de fer ciutat i que demostra, com diria el Miguel Ríos, que “Els vells roquers –fins i tot en política municipal- no moren mai”.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s