La Colònia

Els de la Colònia (ReusDigital.cat)

Els de la Colònia (ReusDigital.cat)

Diumenge a la tarda el Món de Reus va bullir musicalment parlant. Al Bartrina les cupletistes del mestre Joan Solé (després de la seva sonada desfilada promocional de divendres degudament abillades en carruatges pel tomb de ravals) van fer les delícies de la concurrència en una vetllada que hauria signat la mateixa Raquel Meyer. A la mateixa hora al Mercadal els mocadors voleiaven al ritme de les havaneres del Pep Ferret i companyia, la gent de Balandra, un dels grups més notabilíssims del gènere al nostre país. Per cert, impagables les Misericòrdies elaborant el cremat. Quin goig que feien. I finalment Cal Massó es convertia en el regne de La Colònia, aquesta formació musical que va camí d’esdevenir tot un referent en el seu àmbit a casa nostra. De fet me n’havíem parlat molt bé del directe d’aquest quintet de músics excepcionals. I per això amb tota la família (Baiges petits inclosos) vam anar a les antigues destil·leries del carrer Pròsper de Bofarull, un espai que regenta des de fa ben poc el periodista d’arrels riudomenques Isaac Albesa, a qui cal desitjar tota la sort del món en aquest projecte il·lusionant perquè senzillament se la mereix.

Per fortuna vam ser dels primers en arribar i això ens va permetre seure en un lloc privilegiat. Perquè Cal Massó es va quedar petit en un tres i no res després d’absorbir la gernació (els organitzadors parlaven de sis-centes persones pel cap baix) que van volien captar l’aroma musical de La Colònia. Un públic entregat, incansable, que es va encarregar de taral·lejar totes i cadascuna de les cançons, i que es va arrencar a interpretar en ple èxtasi col·lectiu un dels hits del grup, la celebrada “Mareta”.

I com s’explica aquesta comunió total i absoluta entre el grup i el públic? Doncs perquè la Colònia té un directe excepcional gràcies a la perfecte sincronia dels cinc membres del grup. Com si es tractés d’un equip de futbol, té dos defenses que marquen des del darrere el ritme amb una solvència absoluta: el Pepo Busquets a la bateria i el Lluís Chabuch al contrabaix. Dos extrems d’un virtuosisme insolent, com són l’Albert Galcerà (grandiós en la interpretació de l’acordió) i el petits dels Carbonell, l’Albert,   que es deix anar com mai a l’escenari fent filigranes amb el violí. I al davant, com un davanter centre resolutiu de múltiples recursos vocals, el garriguenc Xavi Ciurans, un cantant bregat en mil batalles, que defensa la plaça com ningú i que posa a disposició del projecte musical la seva enorme experiència acumulada després de tantes i tantes hores dalt de l’escenari defensant els colors de Gertrudis. Per cert, atenció al duet Ciurans-Galcerà que va camí d’esdevenir una mena de tàndem del tipus Messi-Neymar aplicat a la música local, com ja ens han demostrat amb la Cúmbia de la Festa Major dels formidables Canya d’Or.

Així doncs el resultat és un combinat explosiu, d’una riquesa musical única, sense deixar cap element a la improvisació, i que per força captiva a un públic que està tan entregat que vaig arribar a témer que encara traurien al Ciurans a coll, com els toreros, per la portalada de Cal Massó. Ves que no acabi passant un dia d’aquests.

Nota pels malpensats: que al final de concert un servidor fos l’afortunat amb el lot de La Colònia (que inclou vi, oli i un CD del grup que és autèntica orfebreria) no té res a veure amb el contingut i el sentiment d’aquesta crònica. No fotem.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s