Pitarch I d’Esquerra Republicana

Pitarch i Llambrich a l'acabar l'assemblea (NW Revista de Reus)

Pitarch i Llambrich a l’acabar l’assemblea (NW Revista de Reus)

Senyores i senyors, em satisfà comunicar-los que la precampanya de les municipals Reus 2015 es va iniciar divendres passat. Així ho vaig constatar dissabte al veure l’impacte mediàtic de les primàries convocades per Esquerra Republicana per triar el seu candidat per aquestas transcendents eleccions. És cert que falten poc menys d’un parell d’anys, però és evident que als republicans els convé prendre embranzida per poder recuperar el temps i la representació perduda. I la responsabilitat recaurà, per designi de la militància local, en el protagonista de “La Raó” a la Passió de Llop’s Teatre, l’Àlfred Pitarch, que es va imposar a l’altre candidat, el David Llambrich, tertulià corrosiu a les convocatòries del locutor-cuiner que en la seva qualitat de casteller no va poder fer l’aleta. La victòria de Pitarch va ser sòlida, amb un 60% dels sufragis. Però no és gens menyspreable el resultat de Llambrich, que va obtenir el 36% dels suports. Si es plantegés fer oposició interna (cosa per altra banda molt pròpia d’un partit que a Reus sovint ha mostrat símptomes d’autodestrucció) podria fer forat. De fet no fa gaires dies un pes pesant dels republicans em deia que el guanyador d’aquestes primàries “no ha de ser necessàriament l’alcaldable, sinó l’encarregat de buscar un equip amb un líder sòlid que podria passar per un altre perfil”. Veurem. Potser per això el president regional, l’alcalde de Montblanc Pep Andreu, demanava “Pau, pau i pau” com recollia el reusdiari.cat. Tres vegades pau. No em diran que el desig és prou significatiu atenent els antecedents. Però divendres, veient les imatges dels mitjans gràfics, tot va ser una bassa doli. I Llambrich va encaixar amb absoluta esportivitat una derrota que era previsible a les travesses tenint en compte que Pitarch representa al sector oficial ja que actualment forma part de l’equip del primer secretari, el Jordi Torres.

En tot cas el que més sorprèn de l’assemblea de divendres és l’optimisme desmesurat de tots la concurrència. És cert que amb el procés sobiranista Esquerra -a nivell nacional- viu dalt d’un núvol, amb unes enquestes que deuen produir als seus responsables -com diria el Pere Tapias- autèntics orgasmes siderals. Però a Reus el partit no té representació i potser el més assenyat seria procurar entrar novament al consistori. És com si un equip de futbol que aconsegueix l’ascens a divisió d’honor es plantegés guanyar el títol de lliga en la primera temporada. Però suposo que Pitarch devia voler insuflar positivisme a la soferta militància. “Tal com ha explicat ell als mitjans de comunicació al final de l’assemblea, vol ser l’alcalde de Reus ja que ha assegurat que el seu projecte és ambiciós” explicava la “bèstia” Ramos-Salvat al reusdiari.cat. “El cap d’ERC al Camp de Tarragona, Josep Andreu, que ha assistit l’assemblea, ha dit que “somia” amb veure a Pitarch com a batlle” recollia el Doctor Canovaca al reusdigital.cat. “Pitarch aseguró que la formación tiene que ser más ambiciosa que nunca y pensar, incluso, en lograr la alcaldia del Baix Camp” destacava Gras III al Diari. El que deia, optimisme desmesurat per intentar arribar a un Ajuntament que segons el cap local, el Jordi Torres, està “desballestat”. Parlant de coses desballestades, Esquerra hauria de començar a desempolsar el twitter que divendres va estar molt poc actiu. Potser és un canvi d’estratègia, recordant del poc que li van servir aquella multitud de piulades al bon jan de l’Àngel Cortadellas durant el #Reus22m.

En definitiva, que ja tenim al primer aspirant a la corona d’alcalde de les municipals 2015, Pitarch I d’Esquerra Republicana. Per cert, amb tot això, on era divendres el tercer home d’aquestes primàries –segons alguns mitjans- “l’irreductible” Lluís Gibert? Me’l vaig trobar al facebook amb un missatge concloent: “He patit un veritable procés electoral sense ni tant sols tenir cap intenció de presentar-me. Potser algun dia arribaré a alcalde sense assabentar-me. Bromes a banda, sort als candidats. Quan hagi acabat tot, o sigui, la setmana que bé, parlaré.” Doncs esperarem que parli per aclarir l’equívoc. No fos cas que un dia d’aquests “fonts ben informades” el vinculessin a una candidatura alternativa al Partit Popular. S’ho imaginen? Autèntica ciència ficció.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s