Persones grans, Grans persones

Cicle GENT GRANAhir al vespre vaig tenir notícia de la celebració d’una taula rodona certament singular. S’emmarcava dins del CICLE GRAN organitzat per segon any consecutiu per l’Ajuntament de Reus i STS Grup. A l’arribar al lloc de celebració –la sala d’actes de l’antic hospital- em vaig trobar a la Dolors Aguas, llicenciada en educació física i vinculada de fa molts anys a Reus Esport i Lleure, finalitzant la seva intervenció introductòria sobre els hàbits saludables en les persones grans. Una intervenció que fou celebrada per un auditori format majoritàriament per homes i dones d’una certa edat com és el cas del cronista oficial de la Imperial Tàrraco, el professor Josep Maria Sabaté, que va actuar de mestre de cerimònies. A Sabaté el vaig tenir de mestre a la universitat. Les seves classes eren amenes, molt distretes. Recordo el relat a classe d’una divertidíssima anècdota sobre el Rei d’Espanya, l’Adolfo Suárez i les hostesses d’Iberia que m’abstindré de reproduir ja que -com diria el President Pujol- “avui no toca”.

Però anem a la conferència. Sabaté, més que mai en el seu paper de “vell professor”, va anar donant pas als diversos tertulians. El primer en intervenir va ser el Jaume Amenòs, l’incombustible president del Bravium Teatre. Un home amb un grandíssim sentit de l’humor, fins i tot al parlar de la seva pròpia malaltia. “Jo dic que tinc un càncer mariner, perquè no acaben de saber si és de colon o dels Pinzones”. Genial. Amenòs va recordar que de jove anava per atleta, però que al final va preferir córrer per l’escenari teatral de la seva entitat. I tot i que als seus 71 anys és un prodigi d’activitat ciutadana, va preferir posar com exemple de longevitat associativa al tresorer de la seva entitat, l’octogenari Pere Virgili, que seia entre el públic i que als seus 88 anys continua administrant amb mà de ferro i guant de seda els comptes del Centre Catòlic.

“Dedueixo, Jaume, que si no segueixes els hàbits saludables que ens ha recomanat la Dolors Aguas,  podem dir que tens una molt bona mala salut” va deixar anar el Sabaté amb una mitja rialla tot just abans de donar pas a l’empresari Francesc Palacín. Amb un verb acuradíssim, l’antic gestor de Valira va explicar que durant tota la seva intensa trajectòria professional “vaig viure en una mena de submarí, dedicat a la feina i deixant de banda la salut i la família”. Per això va decidir aprofitar la jubilació per “gaudir d’una vida més plena, amb més satisfaccions”. Una d’elles, la de caminar. Palacín va explicar que des de fa 20 anys (ara en té 75) cada dissabte surt a caminar. Però a caminar de debò, entre quatre i cinc hores, fent excursions d’una certa exigència. “I gràcies a aquestes excursions avui estic viu” va sentenciar Palacín donant per fet que sense aquest hàbit saludable qui sap si hores d’ara ja no seria en aquest món.

Després va ser el torn del Domènec Solé a qui Sabaté va presentar com historiador i pagès. Però Solé, en la primera intervenció, va recordar -per si algú no ho sabia- que la seva ocupació era la de dependent de comerç. “De petit ja volia ser dependent” va deixar anar amb decisió, “perquè era la feina que em permetia relacionar-me, connectar, enraonar amb la gent”. Solé va fer una descripció gairebé idíl·lica de la seva jubilació: “jo tinc la sort de viure en un mas. I per això cada dia a l’aixecar-me em menjo un plàtan i em bec un gotet de vi. I surto a veure les gallines, a passejar per l’hort”. Al sentir-ho a més d’un li devien agafar ganes de hostatjar-se a cal Solé. “I just després llegeixo un llibre de Reus, o miro postals de Reus, o busco biografies de gent de Reus, perquè ja ho saben que escric a la Guia de Reus, no?”. El Sabaté se’l mirava fixament intentant avaluar els efectes secundaris d’aquesta sobredosi de reusenquisme. I després –el Solé- va convidar a tothom a visitar el cementiri en un recorregut artístic. “Aquest dissabte organitzo una excursió a la part vella del cementiri. Però no pas a veure els morts” va voler precisar per si algú creia que el Domènec s’havia passat a l’espiritisme.

Finalment, després d’aquesta amable invitació, va arribar el torn del Joan Torrell, durant molts anys president de l’Associació Excursionista de Catalunya i que ara continua a l’entitat fent de tresorer. “Tota la vida vaig treballar d’oficinista, assegut al despatx. Anava a la feina en cotxe. I el meu esport eren els escacs. Es poden imaginar que d’activitat física en feia més aviat poca” va explicar amb certa resignació. Davant d’aquest sedentarisme extrem, amb els problemes de salut derivats, el van obligar a buscar una solució. “El metge em va dir que caminés. I mirin, fins avui”. Torrell també va destacar el valor social de l’excursionisme: “Nosaltres no competim, sinó que compartim”. I va acabar amb un discurs transcendent: “A la vida tot són etapes. Quan tenia 16 anys volia ser major d’edat per anar al cinema a veure un determinat tipus de pel·lícules. Fent la mili, només pensava en acabar-la. Quan treballava, sempre imaginava el moment de jubilar-me. I ara que estic jubilat, quin és el proper estadi? Queda clar que és la mort”. Però lluny d’obsessionar-se amb aquest fatal desenllaç, Torrell va llançar un missatge vital, ple d’optimisme: “viu cada dia de la teva vida com si fos l’últim dia perquè segur que l’acabaràs encertant”. I dit això, em vaig aixecar de la cadira i vaig començar a caminar cap a casa, admirat per l’activitat frenètica d’aquests jubilats amb múltiples aficions i ocupacions. Per cert, s’hi han fixat? Cap d’ells ha volgut aprofitar aquesta etapa per dedicar-se a la política al Món de Reus. Serà que aquest no és precisament un hàbit saludable.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s