Al Vallès li bull la sang

Francesc Vallès divendres a Cal Massó (Laia Solanellas/delcamp.cat)

Francesc Vallès divendres a Cal Massó (Laia Solanellas/delcamp.cat)

Divendres em vaig perdre l’acte de presentació de la candidatura del Francesc Vallés a Cal Massó. I em va saber greu. “Baiges, n’hauries tingut per fer quatre o cinc articles” em va dir l’inefable GRAS III del Diari de Tarragona. Això sí, vaig anar seguint pel twitter les piulades d’alguns dels assistents. “En @frvalles va tenir por de fer-ho al Bartrina per temor a no omplir. Cal Massó s’ha quedat petit. #Reus2015” escrivia el Guillem Ramos-Salvat explicant gràficament l’èxit de la convocatòria. “@frvalles pren la paraula. Diu que està emocionat i a punt de plorar. El que us deia, el gendre perfecte. #Reus. #Reus2015” apuntava un irònic Lluis Gibert. Per cert, algunes de les piulades d’aquest duet meravelles van encendre els ànims d’un membre de l’executiva local socialista. Sobre aquesta qüestió recomanaria al Francesc Vallès que, en la seva qualitat d’autèntic charmant de la política local, l’ensenyés a comptar fins a cent abans de esbravar-se pel twitter. Ha deixat per la posteritat alguna piulada de la que possiblement se’n penedirà.

Però tornant a l’acte de divendres, i més enllà del protagonisme del seus partenaires Isidre Molas i Eduardo Madina, el que s’ha de ressenyar en clau del Món de Reus és l’emotiva intervenció del fill del malaguanyat alcalde Borrell. Un tràgic accident de trànsit va estroncar la carrera d’un polític que havia fet del “rellançament” de la ciutat la seva raó de ser. I en la mateixa línia es va expressar el seu fill. “”En @frvalles és un animal polític i estrany; no se que tens, però ho tens” recollia citant a Borrell el twitter del ReusPSC.

I el rellançament de la ciutat que proposa aquest “animal polític i estrany” és el que Vallés va vendre dilluns en una entrevista concedida a Ràdio Reus. El Jordi Cartanyà el va convidar per conèixer les seves sensacions després de l’acte de divendres. Això sí, just després de saludar-lo, va conversar telefònicament amb l’advocat d’un dels imputats per l’afer Shirota. Devia ser cosa del directe però va quedar estrany. En tot cas Vallès va aprofitar la centrada per la banda per rematar a porta només començar. “Shirota és un exemple de falta de planificació i de precipitació en la presa de decisions. No es pot actuar per revanxisme” va sentenciar el candidat socialista col·locant l’esfèrica per l’escaire.

Però parlant específicament de la seva candidatura, el seu discurs va estar plegat de referències al necessari “rellançament” de la ciutat. I per fer-ho possible va insistir en la necessitat d’envoltar-se d’un equip de gent profundament honesta. “Algú pot interpretar que els que hi ha havia abans no ho eren d’honestos” va deixar anar amb habilitat el Cartanyà. “No estic dient pas això!” va replicar amb rotunditat Vallès, clarificant el que havia volgut dir per no generar equívocs. “Parlo de renovació, honestedat i capacitació, patint al costat de la gent, per conèixer els seus problemes i buscant les solucions”. Un discurs que també va repetir dimarts a l’Avui per Demà de Canal Reus Televisió on la Sílvia Sagalà va voler posar-lo contra les cordes en més d’una ocasió. Vallés va insistir en la seva decisió d’abandonar l’escó de Madrid si finalment és escollit alcalde a les municipals del 2015. “Però si no guanya, el deixarà igualment l’escó?” va preguntar la locutora de veu portentosa una vegada i una altra. I Vallès no va arribar a contestar. I això que la Sagalà insistia. Queda clar que l’experiència d’alta política a Madrid li ha servit -i molt- per respondre algunes qüestions obviant absolutament la pregunta de l’entrevistador.

Al final, entregat al seu discurs rellançador, va afirmar que està “en disposició de fer-la grossa” a favor de Reus i que amb tot aquest moviment “a mi em bull la sang per tornar a posar la ciutat al lloc on li pertoca.” . I aquesta reflexió em va fer pensar amb el sentiment que devia tenir Vallès diumenge després de llegir l’article de l’Anton Tapias al Diari de Tarragona. De ben segur li devia bullir la sang i alguna cosa més després de llegir els motets del vell malvat. I això acaba de començar. El que ens espera.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s