La colla castellera dels Xiquets de Prim

portada-sapiens-138-21850

Volia dedicar aquest article al ple de pressupostos de dissabte passat. Però preveient l’atipament d’aquestes dates de Nadal he preferit decantar-me per un tema més lleuger, més mengívol. El descobria l’altre dia fullejant l’últim número de la revista Sàpiens que dedica el seu tema central d’aquest mes a la “Polèmica vida del general Joan Prim”. Si la qüestió ja és prou interessant, per un de Reus és de lectura obligada. El reportatge, que signa l’escriptor Arnau Cònsul amb l’assessorament de l’historiador Josep Pich, il·lustra de manera profusa alguns dels episodis més impactants de la vida d’un home “quina trajectòria vital va quedar eclipsada per la seva mort”. D’aquesta evidència palmatòria n’hem estat testimonis durant els últims mesos a la ciutat, amb el remenament de la mòmia i les conjectures al voltant de la seva defunció. Per això la lectura de l’article, que seguint la norma d’estil de Sàpiens és molt amena i digerible, es altament recomanable per descobrir alguns dels episodis on el general va deixar empremta de la seva fonda personalitat.

Però al costat dels fets en majúscules, l’article recorda d’altres realitats curioses, fins i tot simpàtiques del militar reusenc. “Prim parlava en català (…) i tenia un accent marcat quan usava el castellà, i  el dia que una senyora, a Madrid, li ho va retreure, va replicar “El disgusto sería mío si al hablar en Reus me notaran dejo castellano”. Vaja, que devia parlar com aquell senyor de Santa Coloma que retratava la Trinca. O també es refereix al curiós episodi “Casteller” vinculat a la guerra de Tetúan. “Els voluntaris catalans, que majoritàriament eren del Camp de Tarragona –i n’hi havia molts de Valls-, havien estat protagonistes d’un avanç èpic”. Quan van ser dins de la ciutat marroquina van decidir plantar la bandera a “l’alcassaba, el fortí on hi havia la torre més alta i emblemàtica de la ciutat”. Però no hi podien accedir, era gairebé impossible entrar-hi. Va ser aleshores quan “el general Prim es va recordar d’on eren el seus milicians i va cridar: “Hala, xiquets, feu la torre i amunt!”. I dit i fet els soldats van construir la torre “amb els voluntaris catalans fent la pinya, amb els més robustos quedant-se a sota, mentre els més petits pujaven, fins a alçar un castell humà.” D’aquesta manera van poder plantar l’estendard victoriós a Tetuan.

Sobre l’episodi l’autor es permet la llicència de fer brometa sobre la filiació dels castellers vallencs afirmant que “en cap document s’especifica si eren de la Colla Vella o de la Jove”. En tot cas no és la primera vegada que es parla d’aquesta qüestió. Segons em comenta l’historiador Marc Ferran a finals dels 80 a la revista l’Aleta dels Xiquets de Reus el Santi Peñalver ja va escriure un article evocant l’anècdota castellera. Una anècdota que permet identificar al primera cap de colla reusenc, l’ínclit General Prim. Davant d’aquesta revelació extraordinària ves que un dia d’aquests els de la camisa avellana no l’acabin nomenant Casteller d’honor.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La colla castellera dels Xiquets de Prim

  1. El General Prim també ha sigut l’únic català cap d’Estat espanyol i l’únic català que va tenir la valentia de fer fora als Borbons. Jo vaig conèixer la casa on va nèixer in situ, perque l’Acadèmia Matas del meu avi, estava ubicada en un pis que havia sigut la notaria del seu pare:, el notari Prim gairebé cent anys enrera. Aquell pis fastuós es conservava en perfecte estat fins que va ser enderrocat l’any 1973 quan els del Banc de Santander van comprar tot l’edifici on hi havia també l’antiga Aliança als baixos. Tota una pena que a Reus no s’hagués pogut conservar un patrimoni tant important com aquell, al menys jo el vaig conèixer ( i molt a fons) durant els meus primers sis anys de vida, perque hi havia molt d’espai per jugar i amagar-te. La façana de la casa del Prim donava al carrer Monterols, la plaça Mercadal i el carrer del Vidre que era per on s’entrava. No faig aquest comentari per fardar, perque hi ha molta gent de Reus que encara viuen i que van cursar estudis en dita acadèmia ubicada en la casa mateix on havia nascut el nostre General pel el 1814.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s