Que ningú ens toqui els PLIMS

Els Plims d'ara i els d'abans (Laia Solanellas/Delcamp.cat)

Els Plims d’ara i els d’abans (Laia Solanellas/Delcamp.cat)

Ni el vident Carles Esteller, especialista en predir terratrèmols a casa nostra, hagués pogut imaginar el sisme que ahir va sacsejar els fonaments del Món de Reus. A mig matí, quan la ciutat recuperava la normalitat després de les intenses vacances de Nadal,  @illademonstres enviava una simple piulada a la xarxa que acabaria dinamitant l’escala de Richter del sentiment reusenc: la marca PLIM desapareixia. El piulador, sempre ocurrent, il·lustrava el missatge amb el text “Si sou ganxets de soca-rel aquesta imatge pot ferir la vostra sensibilitat” i amb una fotografia de l’ampolla que a partir d’ara comercialitzarà l’empresa SANMY i que s’identifica únicament amb el nom Fantasía de frutas/Fantasia de fruites, així, en un perfecte bilingüisme. A més afegeix que està “Fet a Reus” malgrat que la producció es realitza a Terrassa. Serà que la cèlebre Area Metropolitana Reusenca que sempre reivindica en les seves intervencions l’exregidor incompatible Pepe Jofré, ja no coneix fronteres.

Com és fàcil d’imaginar el primer impacte va ser de consideració. Perplex, observava com desapareixia un dels referents toponímics de l’últim segle a la ciutat. La població, presa del pànic, assaltava colmados i supermercats per proveir-se de les últimes ampolles etiquetades amb la històrica denominació. La Bèstia Ramos-Salvat comprava un carregament de PLIMS per viure de records submergit en aquest beuratge de dolçor suprema.  I la xarxa començava a bullir a l’inici d’una erupció de proporcions gegantines amb l’etiqueta #SalvemElPlim.

Gras III, potser per deformació professional, buscava l’ampul·lós titular periodístic: “És una crisi de govern en majúscules! La primera de 2014 #SALVEMELPLIM”. L’Irreductible Lluís Gibert predeia l’apocalipsi: “Això no es pot permetre. Abans anirem a l’infern. #Salvemelplim #Reus”. La Raquel Prius, sempre atent i amatent a les coses de ciutat, feia diana:  “A cada bugada perdem un llençol i un bocí d’identitat. Les últimes ampolles de Plim #SalvemelPlim #Reus”. L’Albert Blanco anava més enllà llençant una pregunta transcendent: “Sense el Plim que serà del @MascletdeReus? #SalvemelPlim”. I burxant en la desgràcia ja n’hi havia que veien com fer la primera pela. És el cas de l’incorregible @GanxetPantxo: “Venc samarreta tacada de Masclet elaborat amb autèntic Plim (amb el logo bo) per 1000€. #SalvemelPlim #oportunitatdenegoci”.

Enmig d’aquest devessall de reaccions arribaven els primers anàlisis periodístics. Reusdigital i ReusDiari donaven la clau per entendre el perquè de tot plegat: el propietari de la marca, el reusenc Matías Olesti,  hauria partit peres amb l’elaborador. I aquest últim hauria tirat pel dret produint el producte de sempre amb la nova marca. Enmig del remolí informatiu el Reus Diari aconseguia la valuosa declaració de la caixera del Bon Veí de la plaça del Velòdrom que “ha explicat que molta gent els havia preguntat pel canvi de marca i que des del dia 2 de gener que tenen aquesta nova etiqueta. «Té el mateix gust, diuen», ha explicat. I fins i tot ha assegurat que des de començament d’any fins ara «ningú no ens n’ha tornat cap». Sensacional. Això és de premi Pulitzer. Total, que fins i tot els Amics del Vermut van emetre un comunicat lamentant la pèrdua de la històrica denominació. Una declaració encesa destacant que “perdre Plim, per Reus, significaria una nova derrota que no tenim clar que el nostre poble pugui gestionar. És un orgull de pàtria avellana sortir del Camp de Tarragona i prendre, a més d’una ampolla de vermut, una petita ampolla d’aquest dolç beuratge per compartir amb la mainada o amb els més grans barrejant-la amb altres licors.” I al vespre vam viure el súmmum, amb la manifestació de veïns del Barri Fortuny al Mercadal per denunciar la inseguretat al barri. Les tres senyores que aguantaven la pancarta portaven a la mà… una ampolla de Plim! La foto de l’Enrique Canovaca al Reusdigital (veure al final d’aquest article) és molt reveladora.

Davant d’aquest allau de reaccions, d’impactes,  tot feia presagiar una compareixença d’urgència de l’alcalde responent aquest afront a la toponímia local, que de retruc malmetia novament la memòria del General Prim atenent el possible origen del nom. Però l’alcalde no respirava. Per això vaig escoltar íntegre l’entrevista que el Jordi Cartanyà va realitzar a Ràdio Reus a la primera tinent d’alcalde i regidora de promoció econòmica, l’Alícia Alegret. Van parlar de seguretat ciutadana i del pacte de govern. I al final The Artist va demanar la valoració de la regidora més popular sobre el tema. L’Alegret va dir que era la primera notícia i –a cop calent- va afirmar “que hem de continuar treballant molt, per sortir d’aquesta crisi, i no perdre els valors que ens identifiquen, com ara el Plim” i acte seguit, aprofitant que de fons sonava l’himne de Reus de l’Ariel, va voler agrair la postal que el polític més juantxi li havia enviat aquest estiu des de Moscou. La veritat, no vaig entendre res. Per això, quan creia que els nostres representants municipals havien abandonat el PLIM a la seva sort, va sorgir com un Robin Hood del localisme més nostrat el regidor d’ocupació i empresa, el Marc Arza, disposat a segar cadenes amb la falç al puny per mantenir el nom veritable de la fantasia de fruites. “El regidor s’ha posat en contacte amb el propietari de la marca Plim per tal de conèixer de primera mà els motius de l’encontre amb l’empresa fabricant i poder ajudar en la solució del conflicte” descobria el Reusdiari. Davant d’aquesta balsàmica revelació me’n vaig anar a dormir tranquil, pensant que finalment ningú ens tocarà els Plims. Quin descans.

Manifestants del Barri Fortuny amb els Plims (Enrique Canovaca/Reusdigital.cat)

Manifestants del Barri Fortuny amb els Plims (Enrique Canovaca/Reusdigital.cat)

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Que ningú ens toqui els PLIMS

  1. jomule ha dit:

    Doncs jo li penso continuar dient PLIM. a mí que no em vinguin amb “Fantasies de fruites” o similars, txec!

  2. S’hauria de dur a terme un acte reivindicatiu de la ciutadania, com una gran concentració davant de l’Ajuntament per manifestar-nos a favor del PLIM, recollim signatures, donacións, el que calgui. També hauria d’haver actuacións musicals o monolegs a favor del PLIM, tipus com la festa del Vermut. Jo m’oferiexo voluntari per fer el que calgui.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s