Un moment de felicitat

Un Supertramp (Reusdigital)

Un Supertramp (Reusdigital)

Durant les últimes hores no he estat fi. Deu ser cosa del PLIM. De la desaparició del PLIM, és clar. La sobtada pèrdua del beuratge sense alcohol més autèntic i genuí del món de Reus m’ha provocat un trasbals inacabable. I ni la dolça i calcada Fantasía de Frutas de Sanmy (com diria Pla, una autèntica collonada) m’ha servit per superar tanta amargor. Per això ahir al vespre vaig voler envoltar-me de conciutadans que experimentaven moments de màxima placidesa gràcies a les seves aficions. Esperava empeltar-me d’aquest sentiment i refer l’esperit amb energia renovada.

D’entrada vaig assistir a la presentació dels actes de la 45a renovació de la Flama de la Llengua Catalana. Una convocatòria de país, organitzada a Reus i des de Reus per tots els països catalans. La bona feina dels organitzadors es deixarà veure amb un bé de Déu de convocatòries que l’amable lector/a pot consultar al bloc de l’esdeveniment. En tornaré a parlar durant els propers dies d’aquesta iniciativa que ha estat possible gràcies a l’entusiasta comunió de cinc entitats excursionistes de casa que han sumat esforços per executar aquesta empresa tan engrescadora. Serà que en aquest 2014 –sí o sí- tot és possible.

Però no em vaig tenir prou amb aquestes bones sensacions. I per això, sortint de la presentació vaig fer cap a les Peixateries Velles on els membres del WOW volien viure el seu particular instant de felicitat. L’emprenedor Xavier Verdaguer actuava de mestre de cerimònies per coordinar aquest moment SUPERTRAMP com se l’anomena. Segons els seus responsables és una “acció col·lectiva de crear i compartir felicitat.” Més d’un hi va anar encuriosit, especialment després de veure la foto que els organitzadors havien enviat a la premsa: es veia un senyor d’esquena i nuet a la platja en ple èxtasi.

Naturalment a les Peixateries, i malgrat la nuesa del senyor de la foto, ningú es va treure la roba. Primer perquè no tocava, i segon perquè la temperatura ambient no convidava precisament a tanta recreació física. Els membres del WOW, bàsicament gent jove, emprenedora, amb ganes de menjar-se el món van seguir escrupolosament les instruccions de Verdaguer per immortalitzar aquest SUPERTRAMP massiu. Vaig coincidir amb els #fila0 Alfred Artiga  i Àngel Pérez Magrané, sempre inquiets en l’observació de nous fenòmens com el descrit. I també l’empresari Antoni Pont que, gairebé als seus vuitanta anys, continua al peu del canó.

No em facin dir si això del moment SUPERTRAMP constitueix una experiència enriquidora pels seus participants. De ben segur n’hi deu haver que ho consideren una autèntica bestiesa. Però particularment em sembla perfecte que -dins d’un ordre- la gent faci el que vulgui. I més si es tracta de compartir un moment de felicitat que tanta falta fa en aquest món que ens ha tocat viure. Que per molts anys ens hi puguem trobar en aquests saraus. Serà un bon senyal.

El Supertramp de les Peixateries (Olívia Molet)

El Supertramp de les Peixateries (Olívia Molet)

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s