Trompades i florerus

L'Anton Tapias a TV3

L’Anton Tapias a TV3

Durant el cap de setmana he tingut temps de reflexionar sobre la veritable magnitud de la tragèdia de la desaparició (esperem que temporal) de la marca Plim de l’imaginari comercial de la nostra ciutat. I més després de veure l’espectacular intervenció de l’Anton Tapias divendres al telenotícies comarques. Els de TV3, després de cercar l’opinió de les dues parts enfrontades en aquest litigi -La Sra.Puértolas del Plim fals i el Sr.Olesti del Plim autèntic– van anar a trobar a un portaveu de la societat civil per valorar aquesta tràgica notícia. I vet aquí que tombant per la Plaça Prim es van topar amb el vell malvat. L’enquadrament de la seva declaració és extraordinària amb el Tapias adreçant-se al micròfon de “la nostra” amb el l’estàtua eqüestre del General al darrere. Sembla tota una declaració de guerra contra aquests heretges de SANMY que el vell malvat rubrica amb una frase antològica: “La desaparició del Plim és una trompada en la línia de flotació de la marca Reus”. Sensacional. Per cert, que en el capítol de reaccions per l’afer de la genuïna fantasia de fruites cal afegir-hi la de l’Ariel Santamaría que l’amic lector/a haurà observat que darrerament s’ha convertit en un fidel comentarista dels articlets d’aquest bloc. Sense anar més lluny en l’últim apunt Santamaría s’ofereix pel que calgui per defensar la marca, i proposa manifestacions, recollida de signatures o actuacions diverses per defensar la marca. Només faltaria que es confeccionés un vestit d’Elvis amb la virolada gamma cromàtica de l’etiqueta del popular beuratge.

En tot cas l’afer Plim constitueix l’enèsim exemple d’aquesta especificitat del Món de Reus, especialment a l’hora d’assimilar noms de l’imaginari comercial que acaben constituint molt més que una marca i prou. Veient tot el rebombori qui sap si el recordat Ramon Amigó (a.c.s.), del que divendres passat l’historiador Xavier Ferré presentava la seva excel·lent  biografia, podria acabar incloent el Plim en un apèndix de la seva obra magna “Materials per a l’estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus” que constitueix una eina essencial per entendre la toponímia de la nostra ciutat.

Però parlant de noms i d’adjectius, voldria acabar referint-me a la declaració que va fer l’exregidor d’Iniciativa Verds, l’Ernest París, dijous passat sortint dels jutjats on va declarar com a testimoni per una de les branques del cas Innova, el Tecnopark.  París va ser clar a l’afirmar que els consellers d’aquesta societat eren “florerus” així, amb un catanyol que signaria el senyor el Santa Coloma de la Trinca. Des dels “Plantxassos” de Lluís Miquel Pérez a la campanya del #Reus22m que no sentíem una cosa semblant. Com deia el Tapias, això del París també és una trompada, però en aquest cas al Diccionari de la Llengua Catalana. Si Pompeu Fabra aixequés el cap…

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s