El Pla deu ser bordar

L'acte del PP a Barcelona

L’acte del PP a Barcelona

Durant la primera part de la legislatura pel Món de Reus corria la brama que l’alcalde dormia malament, que no descansava prou. La situació econòmica de l’Ajuntament i l’incipient embolic d’Innova generaven un notable trastorn en la primera autoritat municipal que li provocaven un mal dormir. Dedueixo que aquests símptomes tan ingrats es repetirien divendres passat. Pellicer, que just després de guanyar les eleccions devia somniar amb els embriagadors cants de sirena de l’Alícia Alegret, s’hauria despertat amb un desassossec considerable a conseqüència d’un malson terrible, esgarrifós, amb  el so estrident d’uns lladrucs molt populars. Com si ho veiés.

Per interpretar aquest malson no cal remenar en els tractats de Freud, sinó senzillament donar un cop d’ull al què va passar divendres. Situem-nos: el Partit Popular realitzava una convenció a Barcelona per explicar les bondats de la relació amb Espanya. Un dels actes programats era una taula rodona on hi participaven diversos líders municipalistes d’arreu del país. Un d’ells era l’Alícia Alegret que, davant d’un públic entregat, es despatxava a gust amb el seu soci de govern a l’Ajuntament de Reus: “Què fem nosaltres pactant amb CiU quan el que vindria de gust seria deixar-los amb la seva estelada? Marcar territori. Quan treuen l’estelada, bordem una mica perquè l’amaguin”. I fot-li que és de Reus. M’imagino que Alegret mai hagués imaginat que aquesta declaració anés més enllà de les quatre parets del palau de congressos on es realitzava l’acte. D’entrada perquè la nostra ciutat, des de l’òptica barcelonina, és molt lluny. I de l’altra perquè la Bèstia Ramos-Salvat no cobria l’acte. Però vet aquí que a un periodista del diari ARA li va faltar temps per publicar-ho a la versió digital del rotatiu barceloní. I d’aquí a sacsejar el Món de Reus va ser qüestió de minuts.

“Alegret assegura que manté el pacte amb CiU per ‘bordar’ quan ‘treuen l’estelada” titulava d’urgència el reusdigital.cat tot utilitzant una expressió que l’Anton Tàpias ha popularitzat durant els últims dies: “Les declaracions suposen un torpede a la línia de flotació del pacte amb l’alcalde convergent, Carles Pellicer.” Al delcamp.cat (m’imagino la salivera que li devia agafar a la Bèstia al conèixer la notícia) titulaven: ”Alegret pacta amb CiU per «bordar» quan «treuen l’estelada» i fer-la amagar” destacant que l’estratègia de la regidora popular era “marcar territori”. El Francesc Gras al Diari de Tarragona es decantava per destacar: “Una soflama de Alegret y la respuesta de Pellicer tensan el pacto de gobierno”. En el desenvolupament de la notícia GRAS III apuntava que  “Estas palabras han caído como un jarro de agua fría a su socio de gobierno, y al alcalde en particular, quien no ha tardado en contestarlas sin dejar de mostrar su asombro por el contenido.” De fet CiU enviava als mitjans una nota de premsa de rèplica on destacava que “Si el PP es pregunta realment que hi fa al govern de Reus, té un problema a replantejar”. Un problema al que l’alcalde “no voldria donar (a les declaracions) més importància” malgrat obrir la porta a Alícia Alegret a trencar el pacte de Reus si era el seu desig.

Amb tot aquest embolic esperava la reacció d’altres partits locals, com per exemple Esquerra Republicana que després de la travessia pel desert d’aquesta legislatura ha de començar a fer-se veure atenent la proximitat de les properes eleccions municipals. L’ocasió era excepcional per fer forat entre el votant nacionalista reusenc que continua desorientat per la continuïtat d’aquest pacte en les actuals circumstàncies polítiques del país.  Però la nota de premsa no va arribar. Suposo que la setmana passada els republicans van quedar tan esgotats argumentant la transcendent petició de Portabella de retirar el nom de Prim d’alguns carrers de Barcelona, que divendres al vespre no van tenir energies per fer cap tipus de comunicat.

Però qui no va perdre l’oportunitat de dir-hi la seva va ser el Tapias que va demostrar cintura per adaptar el seu article d’ahir diumenge al Diari a la més estricta actualitat. “Gos Bordador…” es titulava, apuntant que “Si tingués els vermuts ben posats, l’alcalde els hauria de posar un morrió o enviar-los a pastar fang. Però com es necessiten, gos bordador, poc mossegador, reusenques i reusencs del meu cor.” I va ser aleshores quan ho vaig veure clar. L’amanidíssim i enigmàtic pla de Rajoy per aturar el procés sobiranista català deu consistir en això, en bordar. Quines coses.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s