Una mòmia, dues mòmies, tres mòmies

L'altra Mòmia de Prim al Cuarto Milenio

L’altra Mòmia de Prim al Cuarto Milenio

Això del Pérez Abellán i la mòmia del Prim no té aturador. El criminòleg d’infaust record continua el seu periple mediàtic a un ritme frenètic. Diumenge treia el cap al CUARTO MILENIO, aquest programa inclassificable que presenta l’Iker Jiménez a CUATRO. El mateix dia Gras III ja havia fet la prèvia a bombo i plateret al Diari de Tarragona, convertint l’emissió en notícia de portada. I a la nit, a l’hora de les bruixes, tota la llopada del Món de Reus va tenir l’oportunitat de veure l’enèsima esbravada del criminòleg sobre l’atemptat del General més remenat (després de mort) de la història de la humanitat.

“Nos acompaña un sabueso, un mito del periodismo de sucesos para contarnos una historia digna de una superproducción de Hollywood” va anunciar un Iker Jiménez entregat a la desbordant personalitat del seu convidat. “Te has encontrado, parece mentira, con todo tipo de problemas, zancadillas, y la sensación que no debías contar lo que finalmente has descubierto” explicava el presentador amb un to exageradament transcendent. “Piensa que he sido perseguido por fuerzas ocultas” va afirmar el criminòleg, “que no quieren que descubra las razones del magnicido a nuestra figura señera, a nuestro soldado más valiente, al hombre más cobardemente asesinado de la historia”. Brutal. L’Iker Jiménez sucava pa amb l’entrevistat. I també citava al fotògraf que havia cobert l’autòpsia a l’hospital de Reus: “El fotógrafo, al ver los ojos de la momia de Prim, sintió un arrebato, mucho más allá de lo científico: el General le dijo que había algo que debía investigar.” Vaja, que els ulls de Prim parlaven. Delirant. “Tu libro sobre el tema puede ser un pelotazo” va rematar Jiménez anunciant la propera publicació d’un estudi sobre l’afer que publicarà Planeta. De fet pel criminòleg tota aquesta escudella ja ho és un “pelotazo”. “Piensa que a pesar de las fuerzas ocultas que han puesto todo tipo de trabas, hemos conseguido resolver el mayor de los misterios criminales de la historia de España. Es una llave para entender todos los magnicidios cometidos. Sin ir más lejos, los que mataron a JFK se basaron en el estudio de Juan Prim Prats.” La referència a Kennedy ja va ser el súmmum. I el Pérez Abellán anava embaladíssim. “El cadáver de Prim de una forma misteriosa, extraña, se ha conservado perfectamente momificado, como un mensaje dentro de una botella para decirnos quién lo mató”. I en aquest punt Jiménez, que no parava de fer la pilota al convidat (“Mi admiración por Paco Pérez Abellán porqué ha sido capaz de contar las cosas metido en el espiral, en la borrasca”) va introduir una pel·liculeta que volia servir per reconstruir els fets. El més sorprenent de la filmació és el personatge que disparava contra Prim: un actor clavadet a la Bèstia Ramos Salvat amb la barba retallada.

I després de la filmació, digne de Cinexin, vam poder veure al Pérez Abellán en estat pur, disparant a tort i a dret  contra tots aquells que gosen discutir la seva tesi de “la estrangulación a lazo”. “Después del atentado estuvo tres días agonizando. Se desangraba a chorros y atravesó el umbral del dolor”. I aquí va entrar en acció l’estrangulador de Prim. Una altra pel·lículeta de cine mut va servir per reconstruir aquest fet, amb el General estirat al llit, vestit de carrer encara malferit, amb un home abraonant-se amb una corretja i escanyant-lo fins a morir. Terrorífic. “La mentira ha continuado hasta nuestros días. Pero nosotros hemos descubierto la verdad. Y hay que reescribir todos los manuales de historia”. Gairebé res.  Ves que el ministre Wert no li segueixi la broma. Mentrestant Jiménez tenia pressa per ensenyar l’altra mòmia, la que van fabricar a imatge i semblança de l’autèntica per justificar tot això de l’escanyada i que tenia en un costat del plató. Però l’Abellán no callava. “La momia de Prim te está mirando a ti. No hay ninguna momia, ni la de Lenin ni la de Evita Perón que te miren. Son ojos joya que miran de verdad. ¡Es un gesto masónico!”. I en aquest punt va començar a metrallar contra l’informe definitiu presentat per la Universidad Complutense i contra els científics que l’avalen. La seva reacció va ser lamentable.

A la fi l’Iker Jiménez, després de dedicar-li l’enèssima raspallada, es va aixecar de la taula per presentar a la forense. “Cuando escuches a Mari Mar Robledo te caerás de culo” li va dir el Pérez Abellán. “Os habéis convertido en justicieros” va rematar el presentador. I aquí va donar pas a la forense que escoltant-la vaig deduir que està feta de la mateixa pasta que el Pérez Abellán. “Se nos acusa, se nos demoniza por como hemos estudiado el asunto, cuando en realidad hemos sido los únicos que hemos tratado con respecto la figura de Juan Prim”. Apostoflant. Finalment van ensenyar la mòmia falsa (de cara una mica més grasseta que l’original) amb l’única finalitat de justificar la tesi de l’estrangulament. Jiménez a cada canvi de posició apuntava “la moveremos con el máximo respeto”. El twitter bullia. “Perquè Iker diu tota l’estona “con todos los respetos”, si és un puto maniquí!!!!” apuntava l’irreductible Lluís Gibert. “Tot plegat no pot estar passant… Sembla broma. Forces ocultes?” comentava Gras III. “Lamentablement ja es veia que tot plegat acabaría així… #bufff #SalvemelPrim” rematava el periodista amb millor percepció ciutadana, el David Fernández. “I ella diu ‘nunca diré que Prim fue estrangulado porque yo no estaba allí’ #etfelicitonoia” va concloure el Joan Carrión.

Però quan ja havia començat a desconnectar de la tele tip i cuit de tantes collonades, vaig sentir una revelació extraordinària. A l’acomiadar l’entrevista, la forense va voler donar les gràcies “en nombre de Juan Prim por éste programa tan interesante”. L’apunt em va semblar molt significatiu, gairebé definitori: el criminòleg i la forense s’ho han cregut tant tot això que ja es pensen que parlen en nom del General. Novament podem concloure que n’hi ha més fora que dins. I a les proves em remeto.

L'altra Bèstia Ramos-Salvat disparant contra Prim

L’altra Bèstia Ramos-Salvat disparant contra Prim

 

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Una mòmia, dues mòmies, tres mòmies

  1. Enric ha dit:

    Molt bo, com tots els teus articles.
    D’altra banda, val a dir que Prim no va ser un sant, i ara, exposat al gran aparador del friquisme televisiu i mediàtic, està expiant els seus pecats.

  2. Jo penso que això de remenar el cadaver d’un mort, després d’estar més de cent anys mort, hauria de ser quelcom prohibit i ja està. Sigui en General Prim, en Fortuny o el Gaudí, Això no deixa de ser un afer macabre que inicialment potser servia per a potenciar la conmemoració dels doscents anys del neixement d’en Joan Prim i s’els hi ha escapat de les mans. A mi no m’agradaria gens ni mica que hem fessin el mateix d’aquí cent anys o més. Suposo que a valtros tampoc. Un respecte pel General Prim, fós qui fós. Al menys va ser el primer cap d’Estat espanyol català i la seva vida plena d’anecdotes i aventures diverses, es digna d’un gran personatge de novela històrica, com en Juli Cesar o Alexandre el Magne.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s