El President Pujol està retirat

A l’hora de programar les concorregudes conferències del Círcol els seus responsables acostumen a tenir una premissa no escrita d’obligat compliment: mai es poden convocar en dilluns o dijous. El motiu és de pes, concloent, determinant: aquests dos dies el seu responsable, l´ínclit Anton Tapias, juga a futbol sala a la històrica pista de l’Escola Mowgli on demostra el seu amor etern amb el gol. Però ahir això del futbito (com s’anomenava en els seus inicis aquesta pràctica esportiva al Món de Reus) NO TOCAVA. I mai tan ben dit. Ahir Tapias havia de ser al peu del canó, situat a l’extrem esquerra (de la taula, és clar) atenent la presència d’un convidat il·lustre com és el President Pujol que va venir a presentar el seu últim llibre, Notícia del Present, una acurada i extensa selecció dels seus articles en premsa. D’aquesta manera el vell malvat podia tancar una mena de santíssima trinitat del catalanisme que durant les últimes setmanes s’ha deixat veure per la llustrosa entitat: la Carme Forcadell de l’ANC, l’Abat de Montserrat i el mateix Pujol. Gairebé res.

La presència d’aquests selectes convidats en tants pocs dies també ha servit per comprovar la resistència dels forjats de la històrica seu de l’entitat. Perquè en els tres casos el ple a l’elegantíssima sala de la làmpada ha estat dels que fan època. En el cas d’ahir s’ha de destacar la transversalitat política dels assistents –això sí- dins de l’àmbit del Dret a Decidir. Al marge del desembarcament dels membres de CiU, hi havia l’Àlfred Pitarch d’Esquerra Republicana, l’Enric Fogàs o el Miquel Àngel Prats de Nova Esquerra o el president d’Ara Reus, el Jordi Pouget, que em va anunciar novetats importants en un futur immediat pel que fa al seu compromís polític. “Ara hem d’estar per la independència” em va dir amb la seva energia habitual deixant clara quina és la seva prioritat.

Però parlem de la presentació. Aquesta va anar a  càrrec d’un senyor de Reus, el professor Gabriel Ferrater, que només començar va deixar anar una sentència contundent: “Aquest és un llibre per llegir”. L’afirmació no és gens banal. Hi ha llibres que només serveixen per fer bonic a la prestatgeria, o per aguantar la vella calaixera de l’àvia amb la pota corcada. Ferrater va justificar la seva asseveració a partir de diverses motivacions històriques i polítiques que dibuixen la immensa personalitat del seu autor. En l’argumentari, va explicar algunes coses interessants com el total de vegades que citava a determinats personatges. Adolfo Suárez, per exemple, és dels que més sortia amb 26 cites. També va comptabilitzar els 348 conceptes que Pujol analitzava en les seves reflexions. I d’un d’ells em va cridar molt especialment l’atenció. Saben quantes vegades hi surt el concepte Nacionalisme? Doncs 69. No em negaran que és realment excitant. Quan Ferrater acabava la seva intervenció va efectuar la seva entrada a la sala el fill del President. No, no es pensin que em refereixi a l’Oriol Pujol Ferrussola. Això ja hagués estat el súmmum. Parlo del primogènit del màxim responsable de l’entitat amfitriona, el periodista del Diari, el Gras III, com sempre àvid de notícia.

Però feta la presentació formal va ser el torn de Jordi Pujol que ens va demostrar que continua en forma, fent una exhibició de les seves grans dots de comunicador davant d’un públic entregat des del primer moment. “Vostè a Reus hi té molts fans perquè poques vegades des d’aquí dalt he vist a un públic tan embadalit” va dir a l’acabar el president de l’entitat, l’oftalmòleg Francesc Gras. Pujol va explicar moltes coses del passat que li van servir per valorar un present amb frases contundents com aquesta: “Espanya ho ha incomplert tot.” Al regidor Marc Arza i a la cap local  convergent, la Imma Mis, els hi va faltar temps per piular-ho al twitter.

Però el que tothom esperava amb certa ànsia era el col·loqui posterior on podíem veure al Pujol més proper i ocurrent. Llàstima, però, que el va monopolitzar un senyor amb cognom basc que per presentar-se va explicar el seu arbre genealògic i va obligar al President ha aixecar-se de la cadira “Perquè no hi sento gaire, sóc una mica sord” va dir. La seva pregunta (centrada en el perquè els catalans es van deixar prendre el pa del cistell en la negociació del concert econòmic durant la transició que sí van aconseguir els bascos) va donar per una altra conferència, ja que la resposta del polític va ser extensíssima.

Al final només hi va haver temps per una última qüestió que va formular l’advocat Ricard Font de Rubinat. Li va demanar de quina manera es pot aconseguir aquesta necessària unitat d’acció dels partits catalans davant el repte transcendent de la consulta del 9-N malgrat l’enrocament del PSC en l’anomenada Tercera Via. En la resposta Pujol va provocar una riallada general: “Mirin, jo estic retirat, fa temps que no sóc a la sala de comandament”. Però feta aquesta sorprenent precisió (Pujol no coneix el significat del terme jubilació) va voler ressaltar el paper del president Mas en tot aquest procés. “En les actuals circumstàncies necessitem un líder que no s’amagui, que no s’espanti i que no enganyi. I que assumeixi la impopularitat de governar políticament i econòmicament aquest país, que sigui capaç de suportar el desgast de fer unes retallades que no són cap caprici ja que estan provocades per la conjuntura actual. Perquè, s´hi han fixat?, estem en un moment en el que ningú vol governar.” I comparant-lo amb Hollande -no pensin malament, es va referir únicament a la gestió política, no fotem- va deixar clar que estem en bones mans. Pel que pugui ser els que ahir eren al Círcol, especialment els d’una certa edat que potser no acaben de combregar amb les tesis del seu dofí, van sortir satisfets al comprovar que el seu President continua en plenitud. I que això de retirar-se, res de res.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El President Pujol està retirat

  1. M’hagués agradat molt anar a la conferència d’aquest mite vivent de la política catalana. Llàstima que no em trobava bé de salut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s