Matar a Prim i a qui convingui

9-2-2014 21.2.57 1

Dissabte em vaig témer el pitjor. Després de llegir l’impactant titular del reusdiari.cat (L’eufòria a Reus pel llibre de Pérez Abellán amb la teoria de l’assassinat al general Prim gairebé ha esgotat les seves existències”) vaig córrer per veure com el poble saquejava les principals llibreries de la ciutat a la recerca de l’autèntic best seller de l’ínclit criminòleg. De camí vaig posar la ràdio per escoltar alguna crònica d’urgència que expliqués aquest fenomen sense precedents al voltant del llibre “Matar a Prim” que recull les conjectures del cèlebre personatge sobre la mort del General. El diari digital explicava que ja s’havien venut onze exemplars (onze!) a la llibreria Galaeta. I que a l’Abacus havien perdut el compte amb tanta demanda. A la Gaudí no s’ha havia reproduït l’efervescència lectora (només n’havien despatxat un dels cinc disponibles) però tot feia preveure que quan la marabunta arribés al carrer de la Galera no en quedaria ni un.

“El general Prim està de moda” titulava la Laia Solanellas la seva acuradíssima crònica dels fets, explicant-nos que l’autor “dedica alguns textos a persones com Carles Tubella, comissari de l’Any Prim, i amb el qual va xocar per la diferències d’opinions sobre la mort del general reusenc, tot assegurant que «des del principi va intentar influir en les conclusions de la investigació científica». Ves que els llibres no els comprés el mateix Tubella tip i cuit de les andanades del singular personatge.

I és que Pérez Abellán ha arribat a un punt d’enardiment malaltís amb aquest tema que comença a preocupar. No només pel que recull el llibre, sinó pel que explica en les entrevistes promocionals. En plena tourné mediàtica la setmana passada va visitar el estudis d’esradio per participar al programa de Federico Jiménez Losantos. “Enhorabuena por esta criatura. Este es tu libro más meritorio” va dir només començar Losantos, afirmant que “a pesar de todo, tu descubrimiento no servirá para nada porqué España se va a freír espárragos”. Allò semblava el Polònia. Pérez Abellán es trobava molt còmode. De fet li reien totes les gràcies i per això va començar dient que la seva investigació havia estat “espontánea, gratuita i altruista”. Escoltant la conversa per un moment em vaig pensar que Jiménez Losantos era l’agent literari de Pérez Abellán perquè  enlloc de preguntar, es limitava a donar per bones totes i cadascuna de les teories del seu convidat fent l’onada a cada intervenció. “Con la momia de Prim has hecho un trabajo impresionante que ha aclarado un asesinato que ha cambiado la historia de España.” Més. “Amadeo de Saboya se fue zumbando, diciendo a éstos de España no hay quien los entienda. Y además te estrangulan en el momento menos pensado como si fueran italianos.” Fot-li. “El tío no se moría (…) y tuvieron que estrangularlo en su propia casa.” Com deia, Pérez Abellán començava a levitar davant l’ensabonada del seu entrevistador. Aleshores el criminòleg va recordar a un professor de la Complutense “que se hace pasar por catedrático y no lo es” y va carregar contra “Ian Gibson que no sabe nada de España ni de Prim”. I Losantos vinga donar-li la raó. “Hemos desenmascarado a toda esta zarabanda” va acabar dient, afirmant en ple deliri que “Ojalá en el 11M, pasados 140 años,haya un Pérez Abellán que pueda explicar perfectamente lo que pasó”. Pel bé de la humanitat espero que no sigui així. Al final Losantos va acabar recomanant un llibre que va definir “como la auténtica novela negra del siglo XIX en España, con su muerto y todo.” Vaja, que Pérez Abellán va camí de convertir-se en el Truman Capote de l’Espanya profunda. Espectacular.

Però curiosament el criminòleg va fer doblet a esradio. Dos dies després es deixava sentir al programa de tarda que presenta Luís Herrero. Una entrevista on va repetir els arguments que hem comentat i on va aprofitar els últims cinc minuts per disparar contra tothom. Com un d’aquells avions que cauen en barrina sense control, a la recta final de la conversa va anar d’aquí d’allà criticant a diversos membres de la Comissió Prim. Una mica més i dispara contra el pianista. Veient-lo acarnissant-se contra qualsevol que no pensa com ell, jo m’ho pensaria dues vegades abans de convidar-lo a venir a Reus a presentar el seu llibre. Més d’un s’hauria de fer una assegurança de vida pel que pogués ser.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s