Un monument a Pompeu Fabra

Ja la tenim aquí. La flama de la llengua catalana va arribar dissabte a la tarda a Reus i hores d’ara ja la custodien, a les seus respectives, les cinc entitats excursionistes de la ciutat. D’aquesta manera vivíem un dels actes centrals de la 45 renovació de la flama de la llengua catalana que enguany té a la nostra ciutat l’epicentre d’aquesta commemoració, i que viurà el proper 23 de febrer el seu moment culminant amb el seu trasllat a la muntanya sagrada de Montserrat.

La flama va arribar a la ciutat a les sis de la tarda. La baixaven en bicicleta des de Capçanes una cort de voluntaris que la van lliurar als representants de les entitats excursionistes concentrats al capdamunt del carrer Ample. D’aquí la van baixar fins al Mercadal on van fer el lliurament oficial a la ciutat. Va sorprendre l’absència de l’alcalde en un acte amb tan de simbolisme cultural i patriòtic. Més d’un va fer broma al justificar-la per l’estelada de grans dimensions que portava la comitiva i que hauria provocat -ai las!- alguns lladrucs populars. En tot cas el consistori va estar representant per un Miquel Domingo exultant, per la Dolors Sardà i un regidor de cultura -el Quim Sorio- que va fer un discurs justet atenent la transcendència del moment. Entre el públic també vaig veure al Marc Arza complint amb les seves obligacions paternals. Tot això sense comptar a l’omnipresent assessor Gregorio Simón que com el julivert ja te’l trobes en totes les salses ciutadanes. Ja sé que no es regidor, però se’l veu més a ell que no pas alguns dels nostres representants electes en actes com el descrit.

De tot el que es va viure al Mercadal voldria quedar-me amb una de les sol·licituds que van fer públicament els organitzadors, la de demanar un monument a la memòria de Pompeu Fabra. Un reconeixement que l’il·lustre filòleg té a les principals ciutats d’aquest país i que al Món de Reus brilla per la seva absència. Crec que l’execució d’aquesta obra seria una bona manera de tancar la commemoració de la renovació de la flama. I en aquest cas no s’hi valen els arguments tan trillats de la crisi i les retallades per justificar que “no toca” aquesta actuació. Tampoc caldria gaire cosa. L’important és el simbolisme. Per tant amb una d’aquestes columnetes distretes del Kursaal que encara dormen al magatzem de brigades n’hi podria haver prou per fer situar la ciutat en el mapa lingüístic d’un país on la llengua novament es veu amenaçada per algunes decisions polítiques i judicials tan arbitràries com interessades. Esperem que en aquest cas el nostre Ajuntament estigui a l’alçada de les circumstàncies.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s