Tancant el “Círcol” de la galera

gale3.JPG.jpg

El món és un mocador. I el de Reus encara més. Ahir, tot fullejant el Diari de Tarragona, vaig ensopegar amb el relat de la festa de la Galera que diumenge es va realitzar a Cambrils. La crònica, signada per Josep Maria Baselga, ens descobria com s’havia viscut sota la pluja aquesta efemèride gastronòmica que vol servir per perpetuar la relació del municipi mariner amb aquest saborós crustaci.

Però el que més em va cridar l’atenció va ser la foto principal que il·lustrava la notícia. Sota el titular “Cambrils presume de galera” Baselga va introduir una imatge, signada per Alfredo González, on es podia veure a una selecta representació de la junta de la Societat El  Círcol i d’altres distingits associats de la llustrosa entitat de la plaça Prim. Vaig reconèixer al seu president, l’oftalmòleg Francesc Gras (Gras II al Món de Reus) acompanyat dels senyors Amador, Badía, Aguadé, Pujol o el Comissari Tubella. Aquest últim semblava Gene  Kelly cantant sota la pluja ja que sostenia amb igual diligència el plat de galeres i un acolorit paraigües per protegir-se de la pluja intermitent que va aigualir la jornada. La indumentària que llueixen dóna a entendre que venien de fer l’habitual caminada dels diumenges i van aprofitar per baixar a Cambrils i arrodonir l’excursió amb un complement gastronòmic prou satisfactori.

Tot plegat són imatges curioses d’aquest Reus petit i encisador que dissabte ens va regalar, també, dos moments extraordinaris. Vaig poder-los recuperar al Notícies de Canal Reus Televisió. D’entrada la inauguració de les columnes del Kursaal a la plaça de la Llibertat. Em recordava ahir el farmacèutic Josep Maria Bru el significat d’aquesta paraula alemanya que dóna nom a molts teatres d’arreu de l’estat: sala de cures. I precisament la inauguració va ser una mena de balneari de reusenquisme recalcitrant, amb un record ben merescut a la memòria del Doctor Briansó, promotor del cinema. Sorprèn que aquest il·lustre ciutadà, persona clau per entendre el desenvolupament de tantes realitat ciutadanes i -molt especialment- la de l’Institut Psiquiàtric Pere Mata, no tingui un carrer a la ciutat. Anys enrere van posar el seu nom al passeig de la Boca de la Mina, però la denominació popular va acabar imposant-se i des d’aleshores l’il·lustre doctor no té un carrer com cal a la ciutat.

I per acabar un apunt sobre el taller de lletres que també dissabte van organitzar els de Carrutxa amb la col·laboració del Casal Despertaferro. Una activitat pensada per mantenir el to satíric i burlesc de la festa amb el celebrat CANTAVAL que pot servir, a la curta i a la llarga, per suplir l’agonitzant premsa satírica del Carnaval de Reus. El taller, conduït pel poeta i recitador barceloní Josep Pedrals, va permetre als assistents fer diverses pràctiques evocant polèmiques ciutadanes com l’atropellat pàrquing de superfície que envolta l’hospital o -atenció!- la mòmia del Prim que cal pensar que inspirarà diverses estrofes satíriques. Em quedo amb la creació del carrutxero Ferran Sugranyes que deia així: “El Prim hi va anar (a l’hospital), allí el desmuntaren, li feren un tac i després l’escanyaren”. Ara que hi penso, ves que el General en realitat no s’ennuegués amb una galera de Cambrils. Seria una bona manera de tancar el “Círcol”. Ja ens entenem.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s