Les mil i una nits de Carles Pellicer

Carles Pellicer a la conferència (Laia Solanellas / Delcamp.cat)

Carles Pellicer a la conferència (Laia Solanellas / Delcamp.cat)

Fa 33 mesos que Carles Pellicer és l’alcalde de Reus. La xifra, si més no curiosa, -recorda el cèlebre “Digui 33” que et fan dir els metges quan t’ausculten- la va repetir reiteradament la primera autoritat municipal durant la tradicional conferència organitzada pel col·legi de Periodistes i que es va realitzar a l’aula magna de la facultat de medicina. Potser atret per la simbologia de l’espai, Pellicer va fer una autèntica dissecció d’aquests 33 mesos de govern, revisant l’estat de la ciutat. Al comprovar la insistència en el recompte dels mesos, vaig voler fer una simple multiplicació comprovant que l’alcalde porta gairebé un miler de dies al capdavant de l’Ajuntament. El titular, per tant, era fàcil. La d’ahir va ser la conferència de les mil i una nits de Carles Pellicer al capdavant de l’Ajuntament de Reus.

Va ser una exposició generosa, un resum d’aquesta etapa de govern marcada per la crisi i les retallades. L’auditori, que omplia les prop de dues-centes localitats de la sala, va escoltar amb atenció el relat de Pellicer. Un silenci gairebé sepulcral que es va trencar amb alguna riallada sorollosa dels assistents, especialment quan a l’explicar la realitat de l’Hospital de Sant Joan, tot volent destacar la intensa activitat quirúrgica del nostre centre de referència, va cometre un lapsus molt significatiu parlant de la “gran activitat jurídica”. El devia trair el subconscient.

Però deixant a banda la conferència pròpiament dita, el que va generar més interès van ser les preguntes dels periodistes. L’encarregada de formular-les va ser la presidenta del col·legi a la demarcació, la delegada de La Vanguardia Sara Sans. Vestia per l’ocasió de manera elegantíssima, de negre rigorós amb coll i detalls de color marfil. Espero que l’elecció del color de la indumentària res tingués a veure amb el moment que travessa la professió. I la primera pregunta -obligada- qüestionava per la salut del pacte municipal enmig del debat sobiranista. “La pregunta del millón!” va dir l’alcalde. La resposta, de manual, no va provocar cap mena de sorpresa. “El nostre és un acord de gestió, no ideològic” va comentar per enèsima vegada . “Però creu que li pot passar factura electoralment?” va insistir Sans. “No ho crec. El ciutadà sap que l’únic que ens importa és treballar per la ciutat. I en les circumstàncies en les que ens vam trobar, aquest pacte era la millor manera d’afrontar els problemes que teníem al davant” va sentenciar Pellicer.

També el van qüestionar per la possible privatització de serveis municipals que s’havia apuntat en algun moment de la legislatura. Una opció que va descartar. I sobre la situació econòmica de l’Ajuntament, va deixar clar que “malgrat que no tinc cap bola al davant, en un parell d’anys crec que pot estar equilibrada”. El tema judicial també va sortir a la palestra. “Tem que l’imputin per l’afer Innova”. Pellicer va demanar que li repetissin la pregunta, i es va permetre fins i tot una broma en la resposta: “Imputin diu? Putin és de Rússia, no?”. Sense comentaris. Més seriós, va dir que el seu govern no opina sobre processos judicials. I parlant de l’hospital va assegurar que podien garantir la titularitat pública de l’equipament.  “Han volgut tirar un dard contra Sagessa. Un dard enverinat, que fa mal“ va comentar al respecte, apuntant que no hi ha tensió amb les comarques del sud sobre aquest tema, i deixant un avís per a navegants: “En l’àmbit sanitari no es pot jugar perquè podem prendre mal”.

Van treure a escena, també,  el tema de l’ordenança del civisme que contempla, entre d’altres, la prohibició d’anar amb burka per la via pública. Pel matí l’alcalde havia parlant de la mateix qüestió a la tertúlia del Basté a Rac 1, i la Pilar Rahola una mica més i li fa un monument per la seva valentia a l’afrontar aquesta qüestió. A la conferència també va insistir en la necessitat d’aplicar una mesura que vol posar ordre i res més, sense voler entrar en altres consideracions. “Si em pregunten si hi ha molta gent amb burka, els hi he de dir que no gaire. I si em pregunten que si hi ha molta gent despullada, els hi diré que no” referint-se a la prohibició de fer nudisme al carrer. “Llàstima…” va deixar anar algú des de les files del darrera. N’hi ha que són incorregibles.

I he deixat pel final una de les preguntes més punyents de la canallesca. “Creu que assistim a una mort lenta de la capitalitat cultural de la ciutat?”  va deixar anar la preguntadora. A Pellicer, la resposta li va sortir del cor: “No pas, i nego la major!”. En el seu argumentari va aprofitar per carregar contra aquells “de Reus que interessadament van voler anar en contra de l’últim Trapezi. I això no està bé.” Va ser aquí quan es va posar seriós per explicar que, efectivament, el Trapezi s’ha retallat perquè s’ha volgut ajustar realment als recursos disponibles. “A mi no em veuran mai fent jocs de mans. Contràriament al que passava abans, de l’any passat a l’Ajuntament no hi ha cap factura al calaix. I jo ja puc dormir molt tranquil”. I va ser aleshores quan se’m va representar la xifra màgica de les mil i una nits d’aquesta legislatura on l’alcalde va començar dormint malament -molt malament!- i ara sembla que ja concilia el son sense gaires problemes. Almenys en això ja hi hem sortit guanyant.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s