Dimarts a la nit, quan molts catalans estaven pendents de Reus (no parlo de la ciutat, sinó del jugador del Borussia), a Cal Massó presentàvem el segon llibre del Món de Reus, el “De Prim a Plim”. Dic “presentàvem”, en plural, perquè l’acte va ser possible gràcies a la interpretació coral d’un autèntic Orfeó de periodistes locals: amb el locutor-actor, el Marc Càmara de Ràdio Reus; amb la periodista de veu portentosa, la Silvia Sagalà, de Canal Reus; el doctor maratonià, l’Enrique Canovaca del Reus Digital; la Bèstia, el Guillem Ramos-Salvat del Delcamp.cat; el periodista de llarg recorregut, el Joan Carrión, de la NW Revista de Reus; el periodista més “in” del Món de Reus, el Francesc Gras –Gras III- del Diari de Tarragona; o el locutor-cuiner, el Jordi Escoda, de Punt 6 Ràdio.
Només va faltar l’Olívia Molet, la fotògrafa Més del Diari del mateix nom, per arrodonir una formació de luxe de la canallesca local a qui he d’agrair la seva immensa complicitat per fer possible no només l’acte sinó també el llibre, ja que aquest no s’explicaria sense el seguiment acurat de l’actualitat que ha generat el Prim i el Plim durant aquests últims mesos. Per això em va agradar reivindicar, per enèsima vegada, el bon fer d’aquests periodistes que fan possible que la gent del Món de Reus estiguem ben informats dia a dia. I per això també vaig voler agrair al jutge d’Innova que dimarts no imputés ni cridés a declarar a ningú ja que –en aquest supòsit- els presentadors del llibre haurien d’haver fet guàrdia a les portes del jutjat i qui sap si un servidor m’hagués quedat tot sol davant del perill.
En el capítol d’agraïments també recordar a l’Isaac Albesa, el gestor de Cal Massó, sempre atent i amatent amb aquest bloc i el seu autor; al Marcel·lí Pasqual d’Edicions Salòria, per apostar novament pel Món de Reus; al Sergi Herrera d’Ovni Comunicació, per una portada que enganxa amb un Prim ben condecorat; al Toni Orensanz per un pròleg excepcional que introdueix de manera acuradíssima la temàtica del llibre; i el Gerard Pouget, per haver fet una correcció immaculada. I naturalment gràcies als lectors que em fan confiança cada dia, molts dels quals em van acompanyar de manera entusiasta dimarts al vespre. Sense ells res de tot això tindria cap sentit.
I he deixat pel final un agraïment obligat al criminòleg Francisco Pérez Abellán sense el qual, certament, aquest llibre no hagués existit mai.
Per tant, gràcies a tots. I ara toca gaudir d’aquest “DE PRIM A PLIM”, el viatge d’un insòlit criminòleg al país de la fantasia de fruites.