Els llaços de Sant Jordi

Un servidor amb Gras I, Gras II i Gras III

Un servidor amb Gras I, Gras II i Gras III

Ahir vaig corroborar que la festa de Sant Jordi al Món de Reus està plena de llaços amb tot el que això significa.

Llaços de l’amor, com el que representa la Isabel Moreno, la històrica dirigent veïnal de les Parcel·les Casas, que ahir, malgrat les doloroses circumstàncies familiars que està travessant, va treure el cap a la plaça per envoltar-se d’amics i amigues que són el millor confort per afrontar una existència plena de contrastos.

Llaços de la ironia més mordaç, com la que gasta habitualment el “Vell Malvat”, l’Anton Tàpias, que observava amb atenció tot el que succeïa al seu voltant per esquitxar-ho, diumenge, al seu imprescindible article al Diari de Tarragona.

Llaços de la col·laboració ben entesa, la que practicaven els autors locals, tots junts sota un mateix sostre -el de l’estand de l’Ajuntament de Reus- demostrant que entre la gent de lletres la competència s’administra de manera serena i constructiva.

Llaços familiars, com els de la nissaga Gras, envoltant a l’avi i patriarca, l’oftalmòleg Francesc Gras -Gras I al Món de Reus-, autor d’un llibre de lectura obligada per aquells que vivim amb passió la ciutat. Un servidor no es va poder estar de fer-se la foto que encapçala aquest article amb els tres “Grassos”: Gras I, Gras II i Gras III. Gent admirable de gran passió ciutadana.

Llaços de la tradició, la que representa el gran Isidre Masdeu, de la Llibreria Gaudí. Ahir recordava a Canal Reus els 50è aniversari de la primera festa de Sant Jordi que ell es va encarregar d’impulsar en aquell Reus dels temps estranys.

Llaços de la generositat, els dels Premis ENGANXEN, que ahir encara flotaven a l’ambient, amb el record d’una vetllada deliciosa que vam fer possible tots els lectors del Món de Reus.

Llaços de reusenquisme genuí, com el que representa el “De Prim a Plim” que ahir va ser un dels més venuts a la plaça superant, fins i tot, un monstre de Planeta, el MATAR A PRIM de l’insòlit criminòleg Pérez Abellán. Gràcies a tots els qui em vau fer novament confiança.

I, naturalment, els Llaços secrets, els de la Marta Magrinyà, la gran triomfadora de Sant Jordi. Va ser un goig veure-la signant sense parar, envoltada d’un estol de lectors entregats a la seva novel·la. Va ser un goig perquè la Marta és un bona amiga però també perquè ha fet de Reus l’escenari d’una obra excel·lent, que ha traspassat fronteres i que ha convertit la ciutat en un referent també literari. I això, en aquests temps que corren, s’ha d’agrair i reconèixer de manera ben sincera.

 

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s