En la mort d’un periodista

rafa villa2.jpg

Tenia previst començar aquesta temporada del Món de Reus fent un somriure a la vida, a la il·lusió, a l’humor i a la fantasia que és, al cap i a la fi, el que dóna sentit a aquest bloc. Però, dissabte al migdia, aquest propòsit es va fer miques després del missatge del meu amic Isaac Albesa que em comunicava la mort del periodista reusenc Rafel Villa. L’impacte va ser de consideració. A la tarda mateix,  el gran Jaume Garcia publicava un obituari acuradíssim que han reproduït diversos mitjans de comunicació. “En Rafa va ser un periodista honest, valent, amb un caràcter fort i decidit i un amic lleial”, escrivia el Jaume fruit de tants anys de coneixença. Ambdós van conviure professionalment al Diari de Tarragona, i ningú millor que ell per perfilar el retrat d’un autèntic periodista de trinxera. Una persona discreta, senzilla, que va practicar un periodisme precís i  rigorós. Una manera de fer que va merèixer la consideració de tots els que vam tenir l’oportunitat de tractar-lo.

Al Rafa feia molt anys que el coneixia. Especialment com a company de professió. Però abans ja havia tingut l’oportunitat de descobrir els seus articles com a lector. A casa rebíem cada setmana el Reus Setmanari de la ciutat. I en l’última etapa d’aquesta publicació, sota la direcció del Pere Sagristà, el Rafa hi va començar a col·laborar de manera periòdica. Aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat de repassar alguns dels seus articles, publicats a l’equador dels vuitanta. Així, el 1985 feia una entrevista al regidor que tenia les competències de turisme a l’època, el Jaume Asens, que titulava: “Reus no és turística….encara”. Aquest “encara” va ser premonitori veient el pol d’atracció que ha esdevingut la ciutat durant els últims anys en aquest àmbit. O un altre reportatge sobre el barri Sant Josep Obrer amb un títol també impactant: “Una bomba de rellotgeria que ningú gosa desactivar”. Trenta anys després el barri s’ha transformat de dalt baix, amb un entorn privilegiat que s’ha convertit en el nou eixample sanitari i universitari de la ciutat.

Rellegint aquests primers articles del Rafa, i valorant la seva dilatada trajectòria periodística vinculada molt estretament a la ciutat, m’he preguntat com pot ser que un professional amb el seu bagatge no estès en actiu. O -el que és el mateix- com pot ser que els mitjans de comunicació hagin prescindit, en la seva immensa majoria, de periodistes de la seva experiència, que aporten la necessària dosi de memòria històrica a qualsevol redacció d’informatius. Un pòsit molt necessari per poder  contextualitzar degudament les notícies de la nostra ciutat. Puc imaginar-me la resposta que em donarien els que diuen entendre-hi. Però m’estimo més no sentir-la perquè m’indignaria encara més. I al cap i a la fi, l’únic realment important avui dilluns, en el dia del seu comiat, és recordar a un periodista de pedra picada com el Rafa Villa. En pau reposi.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a En la mort d’un periodista

  1. Pili ha dit:

    LLàstima que no se li va saber reconèixer en vida. I que s’hagi tingut de morir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s