Recordant bones persones

La marxa en record al Valerio Bondesio (Reusdigital.cat)

La marxa en record al Valerio Bondesio (Bartolomé Pluma. Reusdigital.cat)

Reus és una ciutat que té una especial sensibilitat a l’hora de recordar als que ja no hi són. Un fet que et fa sentir orgullós de la nostra gent.  I en els últims dies he tingut l’oportunitat de corroborar aquesta impressió amb dues vivències molt emotives.

Diumenge passat un miler de conciutadans sortien a la carretera per recordar al Valerio Bondesio sota el lema “Un Ciclista = Una Vida. Respectem-la!”. El Valerio va morir el passat mes de juliol, víctima d’un tràgic accident, mentre practicava el seu esport preferit, el ciclisme. Els Bondesio són bona gent. Senzills i treballadors. Amics dels seus amics. I són una colla, molta colla. Passa en moltes famílies de Reus. Són tants germans, cosins i oncles que costa no conèixer a algun Bondesio. Per això, la solidaritat que ha generat la desaparició del Valerio va ser tan sentida. I d’aquí, també, la resposta entusiasta dels seus amics i col·legues en aquesta manifestació que vam viure diumenge, amb la iniciativa de Bicicamp i la Plataforma Respecte pels ciclistes Tgna, i que va servir per demanar respecte per aquests esportistes. Per desgràcia el Valerio no és el primer que mor a la carretera víctima de la imprudència d’un automobilista. Però tant de bo pogués ser l’últim.

I en la mateixa línia de record, d’homenatge, s’ha de felicitar als grups municipals de l’Ajuntament de Reus per la decisió adoptada, en el ple de divendres passat, de garantir la continuïtat de la lectura del Quixot, organitzada pel Centro Castellano Manchego pels voltants de Sant Jordi. La decisió portava implícit el reconeixement a la figura de l’Enrique Garcia, l’històric president de l’entitat i artífex de la iniciativa que va morir no fa gaires dies.

L’Enrique era un deu com a persona. En tots sentits. I va ser capaç d’articular una manifestació cultural al voltant de la lectura del Quixot que es va convertir en un acte plural. Acèrrim militant socialista, Garcia era un diplomàtic de la política local: estava bé amb tothom, independentment de la seva ideologia. Es feia amb la gent de tots els partits. I per això la transversalitat ideològica dels lectors del Quixot era realment espectacular.

El meu reconeixement al Valerio i a l’Enrique. I també, molt especialment, als que han treballat per recordar-los. Un fet tan lloable com merescut, que posa en valor la qualitat humana de la gent del Món de Reus.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s