Viva el Reus manque pierda

Una de les formacions del Mas Pellicer de la tercera territorial

Una de les formacions del Mas Pellicer de la tercera territorial

Diumenge em vaig perdre el derbi. Això sí, per causa major. A la mateixa hora, un dels Baiges petits defensava els colors del Mas Iglesias en un partit també de la màxima -en aquest cas comarcal- contra les Borges del Camp, disputat a la bombonera del l’avinguda de Josep Pla.  Malgrat l’absència física, el twitter em va servir per captar les emocions del matx com si estigués assegut a la graderia del camp municipal. I per això, metre el Baiges Petit es multiplicava per aturar, sota els pals, els xuts a boca de canó dels borgencs, un servidor seguia les incidències del Reus-Nàstic. O, el que és el mateix, del partit del Dia de la Marmota. Perquè l’encontre va ser una rèplica dels últims derbis disputats a casa amb el mateix final: la victòria del Nàstic.

Podem canviar jugadors, l’entrenador, al màxim accionista, al president, fins i tot als controladors d’accés al camp (ara hi ha unes xiques que et regalen el millor somriure quan accedeixes al camp) però la història es repeteix: el Reus no aconsegueix vèncer a l’equip grana per desesper de la soferta parròquia roig-i-negre.

Em va fer gràcia la reacció del personal que, com jo, seguia el partit des de la distància. Al bar del camp del Mas Iglesias la feien petar a la mitja part, quan el Reus ja perdia. Aquest xiringuito és molt peculiar perquè sembla la penya del Betis. Tot té una explicació. Al camp del Mas Iglesias hi juga el Mas Pellicer,  un club amb un nom molt convergent, que representa a un dels barris de la zona. Aquest equip és una mena de rèplica ganxeta de l’equip andalús a 900 quilòmetres del Benito Villamarín: vesteixen igual, amb franges blanques i verdes, i l’escut també és idèntic, però amb una diferència substancial: allà on els andalusos hi tenen les inicials del club, els reusencs hi porten la rosa de la ciutat.

Total, que al bar, ple de referències verd-i-blanques, un dels ocurrents aficionats locals va deixar anar una sentència antològica al saber que el Reus llepava al municipal. “Mira, yo como mi Betis: Viva el Reus, manque pierda.” Doncs això, manque pierda siempre contra el Nàstic. Què hi farem.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s