Jaume Guiu i Forès, in memoriam

El Jaume Guiu amb l'Eudald Carbonell a Atapuerca (Facebook Coia Guiu)

El Jaume Guiu amb l’Eudald Carbonell a Atapuerca (Facebook Coia Guiu)

Començo a tenir ganes de passar pàgina d’aquesta tardor tan ingrata plegada de males notícies. Ahir mateix, llegint el Reusdigital, m’assabentava d’una altra desaparició colpidora, la d’un bon amic de l’època escolar, el Jaume Guiu Forés. Persona amable, de conversa càlida i agraïda, dotada d’un agut sentit de l’humor, reusenc i catalanista fins a la medul·la.

L’obituari del Reusdigital el signa la seva pròpia mare, la poetessa Dolors Forès, el que atorga una doble emotivitat al record del Jaume. Cada persona és important. Cada treball, cada esforç, cada vida és única i irrepetible, encara que el seu nom no transcendeixi les quatre parets de casa seva” escriu Forès, per posar en valor la feina del Jaume, premi Extraordinari de fi d’estudis d’Arqueologia per la Universitat Rovira i Virgili i que ha dedicat bona part de la seva vida a les excavacions a Atapuerca, a Burgos, al costat de l’Eudald Carbonell i del doctor Jordi Rosell amb qui va descobrir la mandíbula de l’Homo Antecessor“Vull que tots els ciutadans de Reus sàpiguen que un fill de la ciutat va ser el qui va rescatar per a la ciència, entre moltes altres restes, aquest fòssil d’enorme transcendència per a l’estudi de la prehistòria i de l’evolució humanes.” rubrica la seva mare en un text d’una sensibilitat extrema, on acaba destacant que “moltes persones fan com ell: el treball científic, l’estudi i la investigació, es desenvolupen sempre en silenci, allunyats dels grans titulars. Són treballs individuals i sobretot d’equip, que la població ignora, però que empenyen i amplien els coneixements de la humanitat i l’ajuden a fer camí vers la fita d’esdevenir una mica humana.”

Del Jaume també en parla l’Antoni Veciana al seu bloc de referència ciutadana, el Puigdencama, on apunta: “El Jaume Guiu se’n va anar tal com havia viscut, sense fer gaire soroll, tot i les seves virtuts. Però l’hem de recordar.” I per això m’afegeixo de tot cor a l’homenatge  a la seva memòria. Ens ha deixat un bon investigador però, sobre tot, una excel·lent persona que ha prestigiat amb la seva manera de fer aquest Món de Reus que ell va estimar tant.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Jaume Guiu i Forès, in memoriam

  1. maria dolors forès sedó ha dit:

    Sóc la mare del Jaume i vull agrair-te, Josep, l’escrit que has publicat en el Món de Reus, de la mateixa manera que agraeixo l’escrit que l’Antoni Veciana ha publicat a Puig de’n Cama. Per una mare, no té preu rebre, a través de la lletra, la paraula o la presència, tantes i tantes mostres sinceres de condol, tants sentiments que afloren commoguts davant aquesta pèrdua. Totes aquestes mostres acompanyen el meu dolor encara que no hi hagi res en aquest món que pugui consolar-me. Com més dies passen més gran es fa l’absència. Jo recordo els vells temps, tan bonics, de l’inici de la vostra amistat. Ell et tenia en gran apreci. Sempre te’n va tenir. I va lluitar molt per fer realitat la seva vocació. Era un home bo, intel·ligent i creatiu, net, humil. Va treballar molt per fer part del que volia en el camp de la prehistòria. No ha tingut més temps, ni altres oportunitats. Gràcies, Josep, pel teu sentiment. Gràcies, Antoni, per haver intuït, tan clarament, com era el Jaume.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s