Comunicació no verbal

Alberich i Pitarch a l'assemblea d'ERC (Alba Mariné/Diari de Tarragona)

Alberich i Pitarch a l’assemblea d’ERC (Alba Mariné/Diari de Tarragona)

Sembla mentida la capacitat del Món de Reus per devorar a algunes de les seves criatures polítiques, especialment del que en diríem “joves” si ens atenem a la mitjana d’edat de la classe política local. Durant aquests últims anys n’hem tingut alguna prova palmària d’aquesta evidència empírica. És el cas, per exemple, de l’ecosocialista Ernest París. Després d’una legislatura sencera sent peça clau del tripartit, no va passar la revàlida a les eleccions del #Reus22m, quedant fora de l’Ajuntament i de la vida política local de manera traumàtica. Un cas similar és el de la popular Alícia Alegret. La seva carrera ha estat meteòrica, però també fulminant. En menys d’una legislatura ha passat del cel a l’infern, del tot al res. En el seu cas també és evident que hi hagut alguna cosa de combustió interna, però això no em toca a mi analitzar-ho.

Ara bé, el que supera tots els rècords és el cas de l’Àlfred Pitarch. Més d’un ja li atribueix el qualificatiu de “El Breu” per la seva insòlita experiència com a cap de llista dels republicans. De ben segur el seu afer l’estudiaran els politòlegs d’arreu del món com la síndrome del candidat interrumptus. O potser ni això, perquè entendre què passa a Esquerra a Reus és tan complicat que qualsevol que ho intenti pot acabar prenent mal. És el cas de l’Anton Tapias que -diria- ha embogit a la xarxa després de l’assemblea d’ahir.

En tot cas, i esperant la compareixença dels protagonistes que es produirà durant les properes hores per explicar l’insòlit cas del candidat revocat, avui toca quedar-se amb una imatge. La signa l’Alba Mariné a la portada del Diari de Tarragona, i és la que encapçala aquest article. Podem veure al Pitarch i a l’Alberich junts, a tocar. Però només físicament. A nivell ideològic, pel que fa al seu plantejament polític a la ciutat, ja sabem que estan a les antípodes. Per això la foto és una lliçó magistral de comunicació no verbal, del que volen dir tots dos sense dir res. Hipòcrates afirmava que qualsevol cosa que esdevingués a la ment influiria en el que esdevingués al cos. Doncs la mirada, el posat, l’actitud dels nostres protagonistes ho diu absolutament tot. Ara ja tinc el cartell publicitari pel Western Republicà que vaig imaginar l’altre dia. Queda clar que finalment l’Alberich ha demostrat tenir molta més punteria.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Comunicació no verbal

  1. Segur que en tot l’afer d’en Pitarch, podria haver-hi una ma negra procedent de Convergència. Malgrat que Reus es un poble gran, tots en coneixem. De sobres…

  2. antoni gil sayago ha dit:

    Aqui ja jent a l ombra que tot hom sap fent anar els fils i el alfred els molesta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s