La llima de la candidata

Noemí Llauradó al Diari de Tarragona

Noemí Llauradó al Diari de Tarragona (Alba Mariné)

Noemí Llauradó al delcamp.tv

Noemí Llauradó al delcamp.tv

Finalment no ha fet falta recórrer al nostre vident i/o preceptiu de capçalera, el Carles Esteller, per descobrir el gran enigma polític del Món de Reus d’aquest 2015. Un altre vident, en aquest cas periodístic i amb pinzellades esotèriques, la Bèstia Ramos-Salvat, s’encarregava dimecres de desvetllar el misteri al ReusDiari.cat: Noemí Llauradó té tots els números per convertir-se en la futura candidata dels republicans a les municipals.

Com era de preveure d’ençà la publicació de la notícia, la candidata ha centrat tots els focus informatius. Ahir mateix el Francesc Gras la treia a passejar pel carrer Llovera, on la retratava l’Alba Mariné pel Diari de Tarragona. “L’assemblea va parlar i ara només hem de mirar de cara al futur” li comentava Llauradó al periodista més “in” del Món de Reus, volent passar pàgina al sorprenent afer Pitarch.

Però la primera entrevista de la flamant candidata l’oferia als micròfons del reaparegut locutor-cuiner, el Jordi Escoda, que fa poques setmanes a reobert els seus fogons informatius a l’escalf del delcamp.cat. L’Escoda també la va retratar, asseguda a la taula de l’estudi i amb els auriculars –renoi, quins auriculars!- ben calçats. Llauradó va demostrar tenir ben aprés el seu paper atenent les circumstàncies actuals: veu ferma, respostes curtes i previsibles,  i assumint pocs riscos per superar el tràmit d’aquesta primera conversa radiofònica. Devia pensar que hores d’ara el patí republicà ja està prou esvalotat amb tot el que ha passat per deixar anar algun titular sorollós.

I això que l’Escoda ho va intentar. “Aquests últims dies ha notat la tensió sobre Esquerra?” va preguntar l’inquiet locutor. “Més que tensió, atenció. Està bé que el nostre partit sigui focus d’atenció” va respondre la candidata, fent seu allò d’Oscar Wilde de “Només hi ha una cosa pitjor que parlin malament de tu; que no se’n parli.” Però l’Escoda tenia ganes de xup-xup: “creu que podran llimar les desavinences?”. I la candidata va ser políticament correcte: “Jo sempre considero que parlant i escoltant molt, es poden llimar totes les desavinences, i espero que aquesta no sigui una excepció”.

I en aquest punt l’Escoda va decidir posar un mica de sal i pebre, recordant alguns dels afers judicials que també esquitxen a antics regidors republicans. Llauradó va recordar que els acusats són “presumptes” i que ella i la seva gent són d’una altra generació “i volem encarar el futur amb una nova manera de fer. No tenim cap vici damunt nostre. En aquest sentit començarem amb energies renovades per fer noves polítiques aprofitant el que s’ha fet bé”. “Però sap que aquests casos es convertiran en una arma de campanya?” va insistir el locutor-cuiner que ja tenia l’arròs caldós. “Miri, les nostres armes són escoltar, fer bona política i ser propers a la gent” va rematar Llauradó.

I així es va acabar l’entrevista. I un servidor va començar a pensar amb la referència de la llima i les desavinències que apuntava la candidata. Una bona llima per corregir defectes i mitigar asprors. En aquest sentit l’eina pot ser útil, però tenint en compte la magnitud de les desavinences republicanes, potser el que faria falta seria un bon ribot.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s