I el Fito ens va conquerir

El Fito i companyia al concert d'ahir (facebook Jordi Salvadó)

El Fito i companyia al concert d’ahir (facebook Jordi Salvadó)

L’anomenat Blue Monday -o dilluns trist- és el tercer dilluns de gener. I això fa que avui, per molts, sigui considerat el dia més depriment de l’any. D’aquesta manera ho va determinar un investigador de la Universitat de Cardiff, el psicòleg Cliff Arnal, a partir d’una fórmula matemàtica en què va tenir en compte variables com el clima, el salari, els deutes, el temps transcorregut des de Nadal, el temps transcorregut des d’haver fallat en els propòsits d’Any Nou, la motivació i el que ell va denominar com “la necessitat de reaccionar”.

Ignoro si la majoria està d’acord amb la fatídica conclusió d’Arnal. Però un servidor en discrepa obertament. D’entrada, perquè avui dilluns celebro el quart aniversari d’aquest bloc que tantes alegries m’ha donat. I de l’altra, perquè encara estic dalt d’un núvol després d’haver tingut l’enorme privilegi d’assistir en directe al concert que el Fito Luri va fer ahir al Bartrina per enregistrar el seu “Reus, La Mussara, Cassiopea”.

“Feia anys que no s’aplaudia tant a l’acabar un concert a la ciutat” em comentava el Miquel Salvadó. “Des de les actuacions de Raphael, Tom Jones o Paco de Lucía al Reus Deportiu, o del Lluís Llach o l’Orfeó Català al Fortuny que no s’havia vist res semblant” apuntava un reusenc de pro que fa gala d’una memòria realment prodigiosa.

De fet el concert va ser una autèntica delícia en tots sentits. És cert que hi havia una enorme càrrega emotiva que podia estovar al més dur dels mortals. Però la qualitat musical de l’espectacle i la interpretació de tots els músics i cantants va excel·lir d’una manera colossal. La fantàstica Gina Llauradó com a dolcíssim contrapunt vocal del Fito. Les aportacions de la Meritxell Gené, del Cesc Freixas o del Joan Reig que va provocar un autèntic èxtasi col·lectiu. O la banda del Fito, amb la magnífica aportació de tots els seus integrants -del primer a l’últim-, amb l’afegit de l’extraordinari Gerard Marsal. Un concert on es van cuidar tots els detalls, amb una acuradíssima escenografia del Miquel Angel Fernández (genial la manera d’incorporar la imatge del patrocinador –els indispensables de Vermuts Miró- resseguint la boca de l’escenari) o amb la supervisió general de la Montsant Ciurana que va multiplicar-se per atendre totes les necessitats d’un acte d’aquesta envergadura.

Que el d’ahir va ser un concert singularíssim ho explica, també, la reacció entusiasta que es va produir a la xarxa on podríem dir que el Fito Luri ha estat trending topic mundial (al Món de Reus, naturalment). Com a mostra alguns dels comentaris que, picant d’aquí d’allà, he pogut llegir al facebook i al twitter durant les últimes hores. És el cas del malabarista de les ones, el Jordi Cartanyà de Ràdio Reus: “va ser una vetllada molt emotiva i per molts motius. Però veure dalt de l’escenari de lo bo i milloret de cada casa va ser un plaer. Gràcies Fito Luri per ensenyar-nos com viure la vida. Ho vas fer amb el concert d’ahir i amb l’òrgan que vas anomenar més vegades: El Cor.” L’Isidro Puig recollia diverses fotografies de l’acte apuntant: “I tot el que comença, acaba… i acaba cantant… i acabant tant bé, què més es pot demanar? Només donar les gràcies a tots els que ho han fet possible i per haver pogut viure uns moments tant màgics”. L’escriptor Pep Macaya ens regalava uns mots inspiradíssims: “Vinc d’un lloc on he deixat les paraules adormides en un coixí. S’ha omplert l’espai d’estels, amb la veu màgica d’un follet. Ens ha dit gràcies. Mil vegades gràcies!… Aleshores he fet callar la inspiració. Avui només calia aplaudir al FITO i nosaltres ser afortunats pel seu regal. Que la lluna ompli aquesta nit de somnis”. La Montse Solé i la M. Olivé Balletbó, de Salmaldon Art, feien un enginyós joc de paraules amb els títols de les peces interpretades: “De la mà de les seves cançons hem deixat turmalines negres al fons del mar, hem acaronat una nina i ens hem assegut al far de Favarixt de Menorca per gaudir de la menja d’uns entrepans i unes mandarines. ……senzillament hem fet un dolç passeig per la Rambla de la vida en la que mai res és nou, doncs sempre hi trobarem una petjada de vida viscuda !!”. El Pere Rius dels Pentagralla ho resumia de manera gràfica: “Què dir del concert d’en Fito Luri d’aquesta tarda? Simplement Bravo, Bravo i Bravo! Una tarda plena d’emocions.” L’Esther Prats es sumava a l’entusiasme general: Ets molt gran Fito Luri! Tu i tots els que t’han acompanyat avui. Gran concertàs aquesta tarda. FELICITATS!!!”. I la Mireia Prats endevinava el sentiment de la immensa majoria dels presents: “Genial!!! No tinc més paraules… GENIAL ‪#‎FitoLuri”.”

Del twitter em quedo amb la piulada de la ganxeta Montse Torrents on se li entén tot: Avui aniré a fer un tomb per Cassiopea, una bona manera de començar la setmana.” Un rumb que també agafava l’Eduard López Mercadé: “Apoteòsic concert de @fitoluri avui: Reus sencer s’ha enlairat cap a Cassiopea” . O l’apunt sincer de la reusenca del Versió Rac 1, la gran Montse Llussà: Gràcies @fitoluri per una tarda dolça i màgica al Teatre Bartrina de Reus”. Molt significatiu va ser el comentari d’un dels tècnics que va sonoritzar l’acte, el José Javier Barceló: Hoy he tenido el placer de grabar uno de los conciertos más emotivos que he visto en mi vida.” O el Jordi Salvadó, que després de fer-nos una lliçó magistral a la bateria dins d’una peixera (per exigències tècniques) va tenir temps de piular: Aclaparat. El millor que em poden dir com a músic és que escoltant-nos han plorat, i ja en porto alguns avui. GRÀCIES! @fitoluri”.

De fet l’afirmació del Jordi demostra l’ambient que es va respirar al Bartrina i que permet concloure que si es tractava de conquerir els cors de la gent amb la seva música –com apuntava en l’article de dijous– és evident que el Fito ho va aconseguir sobradament. I tot gràcies a la seva indiscutible categoria musical a la que s’ha d’afegir la seva evident qualitat humana. Ho va demostrar, a l’acabar el concert, amb el record a tres “grans” que ja no hi són: el pintor Emile Arcaix, el músic Pitus Borràs i l’actor Jaume Amenós. Un detallàs que va servir per posar la cirereta a un concert per emmarcar al Mòn de Reus, a la Mussara i a Cassiopea. Gràcies a tots els que el vau fer possible.

El Jordi Salvadó dins la peixera amb el Vermut Miró dibuixant l'escenari (Facebook Isidro Puig)

El Jordi Salvadó dins la peixera amb el Vermut Miró dibuixant l’escenari (Facebook Isidro Puig)

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a I el Fito ens va conquerir

  1. Eduard López ha dit:

    Jo també continuo encara al núvol… o a Cassiopea, per millor dir! L’art de la gent que ahir va pujar a l’escenari del Bartrina, el millor remei contra qualsevol indici de “depre”!
    Gràcies per l’esment del tuit (amb correcció inclosa:-)

  2. Ostres, moltíssimes gràcies, Eduard!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s