Dolce vita a Reus

L'Anita Ekberg emergint de les aigües

L’Anita Ekberg emergint de les aigües

El Manuel Cuyàs, insigne articulista del Punt Avui, va ser la setmana  passada a Reus per protagonitzar una conferència al Cineclub del Centre de Lectura. Va dissertar sobre la relació del periodisme i el cinema. I fruit de la seva fugaç estada a la nostra ciutat, va regalar-nos un article testimonial del qual avui en manllevo el títol.

En l’escrit,  Cuyàs explica la visita al coliseu del Centre de Lectura: em va fer gràcia que el teatre de la casa dugui el nom d’un poeta reusenc, Joaquim Maria Bartrina, famós per aquella asseveració amb forma de rodolí que diu “si quieres ser feliz como me dices, no analices, muchacho, no analices. Una màxima que podrien fer seva molts polítics d’aquesta ciutat per evitar-se més d’un maldecap. El periodista també relatava la trobada amb el traductor Joaquim Mallafrè: “Sort que duia barret, perquè me’l vaig poder treure literalment davant la seva presència. Li vaig dir que la seva traducció em va fer estimar i entendre l’obra que l’envitricollada versió castellana de José M. Valverde m’havia fet avorrir. M’ho va agrair amb un somriure, però vaig veure que no volia entrar en detalls ni comparacions. Mallafrè a més d’un gran traductor és un senyor. Un senyor de Reus.

Però el moment àlgid del relat de Cuyàs es va produir al parlar de l’Anita Ekberg, que aquell dia era notícia per la seva defunció, i que va ser material de conversa durant la sobretaula que va seguir al sopar amb la gent del Cineclub. “(Al parlar-ne) vaig notar algunes espurnes en els ulls del material masculí”  relata amb molta gràcia el periodista. De fet el record de l’actriu sueca i del seu descobridor –el genial Fellini- el va acompanyar fins l’hora de marxar: De tant parlar de cine, l’expedició nocturna pels carrers estrets de Reus em va recordar I vitelloni, la pel·lícula neorealista de Federico Fellini, el mateix que ens va descobrir l’Ekberg a La dolce vita.”.

Llegint l’ocurrent fantasia de Cuyàs, d’immediat em vaig imaginar com de bonic seria veure emergir a l’actiu sueca de l’artístic aqüífer de la plaça de les aigües -com si fos la Fontana de Trevi- a la recerca del seu Marcello reusenc. De fet l’imaginari local sempre ha tingut una peculiar relació amb les actrius voluptuoses que Fellini va enviar al firmament cinematogràfic. Fa molts anys el comú del poble  va batejar l’avinguda del Comerç com la via Sofia Loren atenent les corbes sinuoses d’aquest vial. Per tant, no ens hauria d’estranyar que d’aquí dos dies una d’aquestes rotondes arrodonides i suggestives que dibuixa l’Hipòlit Monseny arreu de l’univers del Món de Reus portés el nom de l’Anita Ekberg. Segur que el Cuyàs subscriuria la proposta de manera entusiasta.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s