Les set diferències

JUnqueras LlauradóAlfred Pitarch

Hi ha un element que corrobora l’inici de la precampanya a la nostra ciutat: l’activitat a les xarxes socials.  Aquest és un símptoma inequívoc que demostra que alguna cosa s’està movent a poc més de vuitanta dies del transcendent #Reus24m. Com a mostra, el mur del Facebook de l’alcalde. Carles Pellicer ens està oferint aquests dies una exhibició de proximitat amb la ciutadania que ni el mateix Mark Zuckerberg hagués pogut imaginar. L’últim capítol, amb la croada contra l’incivisme d’alguns propietaris de gossos, és dels que marcaran època.

En un altre àmbit els De Nou Reus s’aprofiten de la viralitat de les xarxes per escampar les seves peculiars produccions cinematogràfiques. La darrera creació està inspirada en els cèlebres 10 euros que l’organització de la recuperada Olimpíada pretenia cobrar als atletes en concepte d’assegurança. Particularment estic tan acostumat a pagar per l’esport escolar dels meus fills que fins i tot em sorprendria que alguna cosa –com ara les Olimpíades- poguessin ser de franc. En tot cas el Gibert i companyia d’això n’han fet casus belli com ho demostra l’última pel·lículeta de la productora dels innovadors (per definir-los d’alguna manera entenedora).

Parlant d’activitat a la xarxa, els que tampoc han perdut pistonada són els d’Esquerra. La cap local, l’Ester Alberich, penjava diumenge una foto de l’equip de campanya envoltant a l’Oriol Junqueras. Un equip on destaca la irrupció del Xavier Alagarda. El seu currículum polític és curiós: especialista en botifarrades de divendres sant, a les últimes municipals va donar suport a la CUP després de desencantar-se d’Iniciativa. I ara, quatre anys després, forma part de l’equip d’Esquerra. Amb tanta promiscuïtat política, Alagarda va camí d’esdevenir l’home transversal de la campanya, arrabassant-li la denominació al bon jan de l’Anton Baiges que va merèixer aquest títol honorari a les últimes municipals.

Però tornant a la fotografia dels independentistes, em ve de gust comparar-la amb la que el mateix Junqueras es va fer a Reus ara fa un any, el 7 de març de 2014. Com passa el temps. Aquell dia s’abraçava –o millor dit, l’abraçava- l’Àlfred Pitarch coincidint amb la seva proclamació pública al Bartrina. Com són les coses. Dotze mesos després el Pitarch ja no és el cap de llista, i el Junqueras protagonitza la primera foto amb la nova candidata envoltat de fins a set membres de l’equip liderat per Noemí Llauradó. Són, per tant, set diferències substancials d’una foto a l’altra, on la candidata s’agafa al secretari general amb d’altres companyes com l’Alberich, la Cabré i la Flores. Potser això explica el somrís còmplice de Junqueras que contrasta amb la imatge seriota que va gastar el dia de la proclamació del candidat revocat. Ho entenc perfectament. Entre el Pitarch i aquestes ninfes republicanes jo també tinc molt clar a qui regalaria el meu millor somriure.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s