Feeling

Sebastià Domènech als estudis de la Nova Ràdio

Sebastià Domènech als estudis de la Nova Ràdio

Ahir els de la NOVA RÀDIO van convidar al Sebastià Domènech que, des de dissabte, ja és oficialment el candidat dels populars a les municipals del #Reus24m. I només saludar-lo, el Gerard Gort li va preguntar “per aquesta campanya que està causant sensació” en referència a la del Sebastià, París i Londres. “L’eslògan és idea seva o de l’agència que porta la campanya?” li va preguntar, trencant el foc, l’incisiu periodista. “Això es fa en equip, posant les idees en comú. I ens va semblar que aquesta frase era la més atractiva perquè lliga amb l’objectiu de recuperar l’orgull de ser de Reus, donant protagonisme a la societat civil” va respondre el candidat sense revelar si darrere la campanya en qüestió hi ha el cèlebre Mètode Alejandro.

El Gort no va insistir més en el tema, qüestionant-lo tot seguit sobre els arguments que defensaran a la campanya. “Què posaran en valor de la seva obra de govern per convèncer als ciutadans?”.  I Domènech, que portava la pistola carregada, va deixar anar la primera dedicatòria al seu antic soci de govern. “Nosaltres hem estat a gust pactant amb Convergència i treballant per la ciutat. Però no entenem perquè (Carles Pellicer) va trencar. O, millor dit, sí que ho entem, perquè fa dies que ens afaitem”. Al deixar anar això de l’esquilament facial va canviar el to. “El que va passar és que l’alcalde es va sentir pressionat i, malgrat haver defensat sempre el pacte de gestió, ens va apartar del govern des de Barcelona, per telèfon i amb els pressupostos per aprovar”. Aquesta última frase és memorable, d’una càrrega melodramàtica excepcional. Semblava la lletra d’un bolero de l’Armando Manzanero.

“Però escolti, des del seu partit també deien que segurament, si Pellicer no hagués donat el pas, haurien estat vostès els encarregats de trencar el pacte” va apuntar oportunament l’entrevistador. I Domènech, amb un punt d’amargor, es va referir al moment que es vivia a la ciutat abans de la consulta de la tardor. “Estàvem en una situació límit. Vostè se’n recorda com estava la ciutat abans del 9N? Si era tota groga! I el que voldria saber és perquè no es van aplicar les ordenances. Provem vostè i jo d’anar a penjar alguna cosa i ja veurà com la guàrdia urbana ens multarà d’immediat”. La veritat, per més que hi dono tombs, no sé veure al Gort i al Domènech penjat segons què pel mig de Reus.

I amb tot això va sortir el nom de l’Alegret. Una vegada i prou. El va pronunciar el doctor periodista, l’Enrique Canovaca del Reusdigital, que aprofitant la proximitat de la seva redacció amb els estudis de la ràdio va entrar a prendre cafè. “Les guerres internes, amb l’afer Alegret, creu que poden afectar a la credibilitat del partit?”. Domènech ho va negar amb rotunditat, i sense citar-la, va concloure que “nosaltres hem fet un exercici de democràcia interna. I per unanimitat es van prendre una sèrie de decisions que no crec que afectin el resultat electoral”.

Veient que el candidat popular no estava gaire alegret, els entrevistadors van canviar d’argument i es van referir al programa electoral del partit que serà especialment contundent pel que fa als condicionants que tindran els nous regidors que no cobraran cap sou fix i només percebran remuneració per assistències. “Això no anirà en detriment de la seva dedicació a la ciutat?” va voler saber el Canovaca. “L’Ajuntament de Reus té un gran equip de funcionaris. I jo mateix ho he pogut comprovar a Reus Esport i Lleure. Jo no tinc perquè estar-m’hi de vuit a ocho com es diu habitualment (jo, la veritat, no ho havia sentit mai). L’únic que havia de fer era donar  instruccions i els professionals de la regidoria ja feien la seva feina.” Domènech té part de raó. Passa, però, que de Jordi Bros -el tècnic de referència de Rellsa- no n’hi ha en totes les regidories.

I per acabar la conversa, els dos inquiets periodistes, fent política-ficció, van voler saber amb qui es podia sentir més còmode en un hipotètic pacte de govern després del #Reus24m. El Gort va parlar, textualment, de feeling. I el Domènech s’hi va abonar. “A nivell personal tinc feeling amb tothom, fins i tot amb el David Fernández de la CUP.” Diria que es referia al David Vidal. Serà que l’altre, el Fernández, és omnipresent i d’aquí la confusió. “Parlar de pactes a dos mesos de les eleccions és molt precipitat. El meu pacte és amb la ciutat i vull guanyar. Aquesta és la resposta de llibre. Dit això, crec que puc entendre’m amb tothom. Però em serà molt difícil pactar amb Convergència després del que ens ha fet.” Altre vegada el Bolero. I amb això va sortir el nom del Vallès. I aquí el Domènech va canviar el to, i la música va ser una altra. “És cert que amb el PSC hi ha molt bona relació. Aprecio molt al seu cap de llista.” Vaig quedar parat. El candidat popular admetent més feeling amb Vallès que amb Pellicer. Són coses de l’amor i el desamor. Per un moment, i veient la dolçor de la confessió, vaig arribar a pensar que el Gort punxaria el Feeling de Morris Albert. Hauria estat la millor banda sonora del Sebastià, París i Londres.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s