Músics de campanya

L'Ariel Santamaría al Reusdigital.cat

L’Ariel Santamaría al Reusdigital.cat

Qui ho havia de dir! En aquesta precampanya als cantautors del Món de Reus se’ls ha girat feina. Vaja, que se’ls rifen els partits polítics perquè confeccionin els seus himnes electorals. Fa uns dies transcendia a la xarxa que el Fito Luri seria l’encarregat de crear la banda sonora de la CUP en companyia d’una lliga de músics extraordinaris formada pel Xavi Ciurans (veus i guitarra espanyola), Juantxo Skalari (veu), Merche Broto (veu), Marc Sendra (veus), Clara Colom (veu i acordió), Gerard Juanpere (guitarra elèctrica), Guillem Ribas (baix, bateria i saxo soprano) i Jaume Blanc ‘El Toubab’ (veu). El gran Fito es significa musicalment amb un partit polític, molts anys després d’haver-se significat políticament amb un partit, el PSC, d’on va formar part de la llista de les municipals del 2003 ocupant el número 14. La inclusió del Fito en aquella llista es va interpretar com una mena de contraprogramació de l’alcalde Pérez a l’eclosió d’un altre músic, l’Ariel Santamaría, que aquell any es presentaria per primera vegada amb la CORI. Pérez pensava que amb el Luri podia apaivagar l’efecte Ariel ja que semblava que podien seduir a un mateix tipus d’elector. El que són les coses. Vuit anys després el cantant més juantxi, sense aclarir si es presentarà o no a les municipals amb el seu propi partit, s’encarregarà de fer l’himne d‘Ara Reus. La trajectòria del Fito i l’Ariel es tornar a creuar vuit anys després en l’àmbit polític, però ara no pas com a candidats sinó com a músics.

Fa dies l’Ariel ja m’havia dit que feia l’himne del Jordi Cervera. Però estava convençut que era una conya de les seves o que, com a molt, havia decidit fer-lo per passar l’estona. Divendres al llegir els diaris digitals vaig comprovar que la cosa anava de debò. “L’Ara Reus més Juantxi” titulava el Reus Diari, apuntant que segurament no serà considerat transfuguisme, però Ariel Santamaria ha fitxat artísticament pel partit municipalista Ara Reus.”. Al Reus Digital apuntaven que El juantxis-me torna a la capital del Baix Camp i ho fa en forma d’himne” destacant les bones relacions entre Cervera i l’Ariel, “un bon rotllo que segons han assegurat fons del partit, no es traduirà amb la incorporació de Santamaria a les llistes d’Ara Reus”, tot i que, segons descobreix el diari, al polític juantxi li plouen les ofertes. “Ariel assegura que Ara Reus i la CUP li cauen “molt bé”. Fins i tot, considera que “si fusiones la CUP i Ara Reus tens la CORI, però li falten unes gotes de juantxisme”. Tant Ara Reus com la CUP i De Nou Reus, detalla Santamaria, “m’han ofert entrar a les seves llistes però jo em dec a la CORI, com a fundador que sóc”. Per tot plegat, el singular cantant confessa que la col·laboració amb Ara Reus és “estrictament musical”. Però el que no descobreix l’article del Joan Marc Salvat és com presentaran l’himne en qüestió. De ben segur que el cap de campanya, l’imprevisible Dani Rubio, ja en deu tenir alguna de grossa preparada. Ves que no fitxin les brasileres de fa quatre anys per acompanyar a l’Ariel a l’estrena. Seria apoteòsic.

Però aquesta fal·lera político-musical dels partits locals no acaba aquí. Els del PP no s’han quedat curts i han fitxat a la mediàtica Maika Barbero, estrella del programa LA VOZ. El més sorprenent, però, és que no l’han contractar per cantar, sinó per entrevistar. Tal com raja. Durant el cap de setmana he devorat la publicació en paper couché que els conservadors han repartit per les bústies de la ciutat. Una revista dedicada al Sebastià Domènech, de qui ens expliquen la vida i miracles amb moltíssims testimonis gràfics que recreen la seva infància i joventut. Doncs bé, el cos central de la publicació l’ocupa una conversa entre la Maika i el Domènech a la nau del restaurant Vermuts Rofes. Però com era de preveure, l’entrevista és una sessió de bany i massatge al candidat. Posats a trobar una banda sonora per il·lustrar la conversa, l’estrella de LA VOZ es podia haver arrencat amb un bolero, aquell de los Panchos que diu “Si tu me dices ven, lo dejo todo”. Se li hauria entès tot.

Per tant, i davant d’aquestes proves contundents, queda clar que els partits polítics estan disposats a donar la nota en el més ampli sentit de la paraula. Perquè els que no agafen cantants trien instrumentistes. És el cas del PSC que aquest cap de setmana alertava de l’augment sobtat de rates pels carrers de la ciutat. Ho feia amb una nota de premsa acompanyada de la foto d’un dels rosegadors que feia de les seves a la plaça Pare Gil. El seu portaveu, l’Andreu Martín, davant la presència d’aquests inquietants animalons, afirmava que si la plaga no s’eradica “encara haurem d’anar a buscar al Flautista d’Hamelín”. Fot-li que és de Reus! Com la cosa continuï així, si després de les eleccions em decideixo a fer un altre llibre d’aquestes cròniques, queda clar que hi hauré d’incorporar un CD amb els millors moments musicals de la campanya.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s