D’excitadors revulsius i altres històries

Gras, Pouget i Gibert a la tertúlia del Locutor Cuiner

Gras, Pouget i Gibert a la tertúlia del Locutor Cuiner

Ahir, pel cap baix, em vaig rejovenir quatre anys. I no va ser gràcies a cap loció màgica ni beuratge embriagador. En vaig tenir prou escoltant la ràdio del locutor-cuiner per aconseguir un efecte regenerador que em va traslladar a la intensa campanya de les municipals del 2011 quan les tertúlies del Jordi Escoda bullien gràcies a la verborrea de la fauna i flora local.

Portat per la nostàlgia, va convidar a la primera tertúlia de la nova emissora al Jordi Pouget, el Lluís Gibert i el Francesc Gras. Aquest últim es manté igual, treballant al Diari de Tarragona i consevant intacte la seva imatge dinàmica i trencadora que el converteix en el periodista més “in” del Món de Reus. Als altres dos la vida se’ls ha capgirat com un mitjó. Gibert ha passat d’articulista revelació a candidat innovador. I el Poguet ha deixat de ser el President d’ARA REUS per convertir-se en un jubilat (molt) hiperactiu.

Precisament la tertúlia va servir per descobrir algunes coses singularíssimes de Pouget. Li va confessar al locutor-cuiner que malgrat ser el president d’ARA REUS, mai hi havia estat afiliat. Certament prodigiós. I es va desfer en elogis pel candidat de De Nou Reus. Escoltant-lo semblava que havia substituït al Ton Tapias com a president del club de fans del Gibert. “Vostè m’ho pot proposar tot, perquè tenim molta química” li va deixar anar Pouget amb to de broma (o no). Escoda es delia per punxar uns violins romàntics que no va trobar al control. “Combrego amb moltes coses del seu partit. Aquest codi deontològic que vostès tenen (en referència al codi ètic) el trobo molt i molt bé” va comentar el jubilat hiperactiu.

I amb tot això Gras III, que semblava aguantar l’espelma escoltant la declaració del Pouget al seu enamorat polític, va decidir trencar el gel parlant de la presentació del candidat de CiU al Bartrina que, segons ell, va marcar el tret de sortida a la precampanya. “Li va faltar la trempera de la campanya electoral de debò.” Gras es devia referir a la trempera electoral, naturalment. I a continuació va apuntar un detall gens fútil. Al sortir del míting els assistents rebien un tríptic informatiu. I a la portada es veia a l’alcalde fent-la petar, al voltant de la taula, amb dos dels seus regidors, la Montse Vilella i el Marc Arza. “Em sembla molt significativa aquesta foto, perquè dóna a entendre que segurament seran dos dels regidors més ben col·locats a la llista de Pellicer”. “Jo crec que tindrem una llista continuista, amb poques persones noves” va apuntar Pouget, tot i no descartar la presència d’un “excitador revulsiu” en referència a algun candidat imprevist. Això de l’excitador revulsiu ho vaig trobar sensacional.

I a continuació Escoda, com si fos un Trivial parlador, va llançar un bé de Déu de preguntes sobre enigmes electorals que van deixar distrets als tertulians. Va demanar que opinessin sobre el futur polític de l’Àlfred Pitarch, i Gras III va afirmar que “s’està deixant estimar per tothom. Sense anar més lluny, dimarts era al míting de CiU al Bartrina. Això pot voler dir alguna cosa”.  “A Convergència algú tindrà més d’una decepció perquè estan sonant més noms que vacants hi haurà” va dir el Gibert en referència a les travesses que situaven al candidat revocat  dels republicans a la llista dels nacionalistes. I a continuació va explicar els eixos que, segons ell, hi haurà en el proper Ajuntament. “Un eix nacional, un altre dreta-esquerra, i també hi haurà un nou eix incipient de la vella política versus nova política. I combinar aquests tres eixos serà complicat. Però en qualsevol cas, jo no descarto res”. “Jo hi afegiria un eix de proximitat –va reblar el Francesc Gras- perquè per una persona que viu al Barri Gaudí no li parlis d’Innova, ni de sobiranisme ni de res semblat. El que acabarà valorant per decidir el seu vot és que li arreglin el carrer i li treguin els coloms de la balconada”.

Sobre aquest mateix eix va parlar el Jordi Pouget explicant les múltiples millores que l’actual consistori ha executat a la seva zona, la del passeig Misericòrdia. “Però això ho va fer el govern on també hi havia el PP, no?” va deixar anar algú amb tota la (mala) intenció. I el jubilat hiperactiu va replicar amb contundència, revelant un fet extraordinari: “Doncs no, perquè totes les millores les van executar quan van trencar el pacte. Pocs dies després de la ruptura, van baixar al barri l’alcalde i l’Hipólit Monseny i es van posar mans a l’obra”. Hem de pensar, per tant, que els del PP li tenien jurada al Pouget i companyia? Ves per on: en això els conservadors ja tenen alguna cosa en comú amb el Jordi Cervera.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a D’excitadors revulsius i altres històries

  1. Quin plantell més bo. He estat escoltant el programa i he rigut molt. Penso que això de tant en tant haurieu de fer dalt d’un escenari amb public assistent, tal com fa el Clapés. Es una idea que us dono. Amb aquests tertulians tan fenomenals omplirieu tota la platea del teatre Fortuny com a mínim.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s