La néta de l’esmolet

La candidata republicana a punt d'iniciar la seva intervenció (Reus Diari/Guillem RS)

La candidata republicana a punt d’iniciar la seva intervenció (Reus Diari/Guillem RS)

Ahir a la Cambra va néixer una estrella del firmament polític local. Aquesta és la sensació que molts dels assistents van tenir a l’escoltar a la flamant candidata d’Esquerra Republicana, la Noemí Llauradó. Que li preguntin al vell malvat, l’Anton Tapias,  que va assistir a l’acte en representació de la llustrosa societat el Círcol. Venia amb els ullals afilats per fer una bona mossegada i després d’escoltar-la es va estovar com una galeta maria al got de llet. M’imagino el massatge que dedicarà a la candidata al seu indispensable article dominical al Diari de Tarragona.

I entre la parròquia republicana més d’un va respirar alleugerit. Després de la traumàtica revocació del candidat Pitarch, i la sensació que els republicans deixaven escapar una oportunitat històrica de tornar a l’Ajuntament per la porta gran per la seva capacitat endèmica d’enredar la troca, ahir molts van tenir la impressió que l’han encertat amb aquesta dona d’aparença delicada, gairebé fràgil, però de verb directe i contundent. Llauradó té una veu ferma, una dicció impecable, que va demostrar amb un discurs extens, potser massa i tot.  Va ser un pèl llarg. I a l’hora de la conferència s’agraeixen coses més lleugeres, especialment si a la mateixa hora juga el Barça.

Ara caldrà veure si la Llauradó té temps per fer-se veure i convèncer a un electorat que encara l’observa com una autèntica desconeguda. Jo, per corregir aquesta impressió, l’ensenyaria per tot arreu. Faria com els de Ciutadans, que presumeixen del Rivera a la façana de la seva seu electoral. Els republicans podrien fer una cosa semblant, buscant un local ben cèntric -com ara l’antiga Merceria Sardà- i estampant la seva foto a tamany natural a tot l’aparador. La seva imatge també és un capital que han d’explotar: és jove i és dona, l’única que encapçala una candidatura en aquestes municipals. I això sempre suma.

Una última curiositat: la Llauradó va presumir dels seus avantpassats, presentant-se com la néta de l’entranyable esmolet del carrer de la Galera. La referència no va passar desapercebuda per un dels inquiets observadors de la política local, que em va fer notar com de curiosa és la referència a l’esmolet en un partit on les ganivetades han estat, sovint, a l’ordre dia. N’hi ha que són incorregibles.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s