El parèntesi

Amb la maleta a punt

Amb la maleta a punt

La vida val la pena viure-la. En el més ampli sentit de la paraula. Però de vegades tens la sensació que et posa a prova per veure si seràs capaç de superar els molts entrebancs que et van sortint pel camí. Aquests dies em trobo en aquesta tessitura. Demà m’operen. Una intervenció que podríem qualificar de seriosa però de la que -n’estic segur- en sortiré enfortit. Entre d’altres coses perquè estic en molt bones mans, les dels professionals de l’hospital de Sant Joan.

Durant aquesta última setmana realment convulsa al Món de Reus s’han dit moltes coses sobre el nostre hospital. I algunes d’elles han fregat l’absurd, fruit del desconeixement de la realitat d’aquest equipament i, també, de la nostra ciutat. Un dels moments més hilarants el vaig poder escoltar en el programa d’un d’aquests locutors estrella del nostre país. El repòrter, que havia aterrat com un ovni al Mercadal, va apuntar amb vehemència que el problema que hem viscut aquests dies amb tot l’enrenou judicial al voltant d’Innova i Sagessa és perquè “l’hospital és massa gran”. I es va quedar tan ample.

Per això em ve de gust recuperar el que deia diumenge al Diari de Tarragona el doctor  Eduard Prats, durant més de 30 anys dedicat professionalment al nostre hospital. “Algú, ingenu, es pregunta: és que li toca a la ciutat un hospital com aquest? Hi ha moltes respostes, però podem pensar: i ens toca un Pere Mata com el que tenim? I un teatre Fortuny com el que tenim? I un Centre de Lectura com el que tenim? I un aeroport  o unes facultats com les que tenim? No es tracta de preguntar-nos si ens toca o no ens toca, es tracta de treballar perquè les estructures i les persones estiguin a ple rendiment en benefici de la població”. Es pot dir més fort, però no més clar.

Així doncs avui toca obrir un parèntesi al meu Món de Reus. Un parèntesi que espero tancar aviat i que em servirà per agafar energies renovades i afrontar els molts reptes que tenim entre mans. De moment caldrà ajornar el lliurament dels Premis Amenós als que més enganxen. Però serà només això, un ajornament, perquè desitjo anunciar ben aviat la nova data. I mentrestant l’engranatge per fer el Capgròs de l’Amenós no s’atura. Aviat sabreu on comprar els carnets per fer-lo possible.

Només em resta desitjar que xaleu i gaudiu del Món de Reus i -a poder ser- que canteu la victòria del Reus Deportiu a Lleida aquesta proper diumenge. Mentrestant jo aprofitaré per gaudir de la millor medicina, la música. A la maleta hi porto les sardanes del meu pare interpretades per la Reus Jove, el divertidíssim Himne a Reus de l’Ariel Santamaría (això si el trobo, perquè la meva dona no vol que els Baiges Petits escoltin segons quina cançonota de l’artista juantxi i no sé pas on l’ha amagat) i, naturalment, l’últim disc del Fito Luri, un cant a  la vida, a l’esperança i a la il·lusió.

Ens veiem pel Món de Reus ben aviat. I feu-me el favor de ser feliços.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a El parèntesi

  1. Que vagi tot bé Josep. El Món de Reus et necessita més que mai. Ja et passaré un disc amb una tria de les cançons més correctes que tinc (que n’hi ha), per que les puguis escoltar amb tota la família. Cuida’t que vagi tot bé.

  2. Ferran Colàs ha dit:

    Segur que serà un parèntesi ben curt. Una abraçada ben forta!

  3. Josep M. Vallès José ha dit:

    Espero i confio que aquest parèntesi que anuncies sigui el més curt possible, ja que això significara que tot el problema de la malaltia esta superat, i que novament podrem gaudir dels teus escrits en el món de Reus. i puguis fer la crònica dels esdeveniments futurs de l’entrega de premis, i del bateix del cap gros del nostre estimat Jaume.

    A més a més que no ens podem perdre les teves cròniques en el nou cartipàs municipal que segur que en les pròximes eleccions viurem.

    Molta bona sort i fins aviat.

  4. Teresa Aguadé ha dit:

    Desitjo que et tractin com un senyor de Reus, i com un xiquet de la plaça Mercadal, i que no sigui res més que un petit entrebanc, en el pas del temps. Una abraçada

  5. Ànims Baiges, t’esperem ben aviat amb les teves cròniques excepcionals del Món de Reus que ens mantenen informats als que estem una mica lluny. Una abraçada molt forta!!!

  6. salvador martí ha dit:

    Endavant Josep! Tens al teu costat tota la gent que t’estima, que és molta.

  7. Jacint ha dit:

    Molts ànims. Una forta abraçada!!!

  8. Eduard López ha dit:

    Que et recuperis ben aviat i ens tornis a posar al dia amb les teves valuoses cròniques. I que gaudeixis del disc del Fito i de els sardanes del gran Sr. Baiges!

  9. francesc gras (gras II al mon de REUS( ha dit:

    Anim Josep,et retrovarem molt aviat,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s