Fins sempre Joan Ramon

El Joan Ramon Mestre rebent un dels Premis Enganxen 2012

El Joan Ramon Mestre rebent un dels Premis Enganxen 2012 (Foto Laia Solanellas)

Ahir vaig arribar de l’hospital amb (toquem fusta) les millors sensacions. I amb moltes ganes de tancar el parèntesi per recuperar el to habitual d’aquest bloc que vol ser una invitació a l’humor i a l’optimisme.  Però les circumstàncies m’han obligat a dedicar aquest primer article de retorn a un fet luctuós.  Al vespre em trucava el Josep Maria Casas del Barato per comunicar-me la defunció del radiofonista Joan Ramon Mestre. No per esperada la notícia em va deixar fotut.

Precisament vam coincidir aquests dies a l’hospital. La meva dona l’havia anat a veure dijous a la seva habitació i ell em va tornar la visita dissabte al matí, quan jo encara no gosava posar-me dempeus. La vam fer petar una bona estona, comentant alguna de les seves passions com la Setmana Santa, els Gegants o el col·leccionisme cinematogràfic. I també vam recordar una de les seves aficions més celebrades, aquells esmorzars de forquilla i ganivet que es cruspia a diari al bar de l’Orfeó del gran Àlvar.

Ara bé, on la conversa va ser més intensa i agraïda va ser al parlar de la ràdio, de Ràdio Reus naturalment. Amb el Joan Ramon vam treballar un munt d’anys a l’emissora degana. Hi vam treballar junts, colze a colze. Va ser un grandíssim company de fatigues quan un servidor comandava el magazine del migdia, amb la complicitat d’aquest monstre –dit amb la millor de les intencions- anomenat Enric Tricaz. El Joan Ramon s’encarregava amb eficàcia de les unitats mòbils, aconseguint la connexió impossible des de qualsevol racó del Món de Reus. A nivell intern eren antològiques les seves divertidíssimes discussions amb l’històric tècnic de la ràdio, l’increïble Àngel Palau, per orientar l’antena de la mòbil i obtenir el so més nítid. El Joan Ramon excel·lia també en una altra faceta, la de productor. Tenia una capacitat innata d’agafar el telèfon i aconseguir l’entrevistat que li demanaves, posant-lo davant del micròfon en un tres i no res.

Però el Joan Ramon era moltes altres coses. Enamorat de la seva ciutat, va treballar des de diversos àmbits per dignificar el nom de Reus. Durant anys va fer ballar com ningú la Vitxeta, es va convertir en un referent de la història del cinema i dels cinemes de la nostra ciutat amb una col·lecció monumental que hauria de formar part del patrimoni museístic local,  i va dedicar els  últims anys de la seva vida, en ple combat contra la malaltia que se l’ha endut, a fer millor la nostra Setmana Santa.

Fa un mes me’l vaig trobar al carrer Monterols i em va retreure que feia temps que no quedàvem. Poc podia imaginar-me que dies després coincidiríem a l’hospital i que seria l’última vegada que la faríem petar. Dissabte ens vam acomiadar amb una encaixada i un somriure, el mateix que ell sempre et regalava amb complaença i que podreu recordar en les fotografies que acompanyen aquest text.

Se’n va un gran reusenc, un excel·lent radiofonista i –el que sap més greu- una molt bona persona. Fins sempre Joan Ramon.

Foto Grup Joan Ramon Mestre

El Joan Ramon envoltat de bona gent de la Ràdio. De dreta a esquerra Sílvia Jiménez, Esteve Giralt, Enric Tricaz, el mateix Joan Ramon, Gemma Torrents, Elisabet Rofes i Ruth Troyano. (Foto Josep Baiges)

 

Connectant amb la unitat mòbil des del Barato, amb el Josep Maria Casas.

Connectant amb la unitat mòbil des del Barato, amb el Josep Maria Casas.

Un dels moments més hilarants de la nostra convivència radiofònica. L’any que el “Rei” va inaugurar el Carnaval de Reus amb el Joan Ramon baixant d’una mòbil conduïda d’incògnit per un servidor. Coses del gran Jaume Amenós.

Un dels moments més hilarants de la nostra convivència radiofònica. L’any que el “Rei” va inaugurar el Carnaval de Reus amb el Joan Ramon baixant d’una unitat mòbil ben peculiar conduïda d’incògnit per un servidor. Coses del gran Jaume Amenós.

Fent parella amb una de les grans Dames de la Ràdio, l'Helena Tarragó.

Fent parella amb una de les grans Dames de la Ràdio, l’Helena Tarragó.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Fins sempre Joan Ramon

  1. Kika Batista ha dit:

    Era una persona molt estimada a la mostrar ciutat i una gran persona
    Descansa en Pau Joan Ramon
    Un pensament de Pau Per tu des de Hamilton Toronto Canada

  2. un gran company, una pèrdua irreparable, les ones s’han quedat òrfenes d’una veu càlida, sàvia, propera, senzilla… tristor

  3. Albert Sanjuan ha dit:

    Una gran persona, sens dubte. La meva infantesa la passava escoltant el Carrusel Ràdio Reus tant al diumenge al matí com a la nit. Ell i l’Enric Tricaz em van obrir les portes de col·laborar-hi. Al matí buscant els resultats i al vespre al Xut. Ara sento tristesa però se que mai l’oblidaré

  4. Montse Jaraba ha dit:

    Quina tristesa en saber-ho… Marxa, per damunt de tot, una de les millors persones que mai he conegut a la ràdio. Discretament i sense fer soroll, feia possible el miracle que tot acabés sortint. Una abraçada a tots aquells que l’estimaven.

  5. Era un gran comunicador i una gran persona. A mi em va entrevistar un parell de cops per lo de la CORI, però jo ja el coneixia molts anys abans. Gairebé des de el 1989 o 1990. Llavors jo realitzava un programa a la desapareguda Mare Nostrum TV, sobre les actualitats cinematogràfiques que s’estrenaven a Reus (quan llavors només hi havia el cinema Palace) i ell que era l’encarregat de programació del cinema, sempre em passava informació i cartells de les darreres estrenes. Fins i tot accedia a que poguèsim gravar un parell de minuts del film que comentavem, ficant la càmera a dins de la sala. També em passava videos de trailes d’estrenes que encara no s’havien dut a terme. Sempre que me’l trobava per Reus, sempre ens saludavem i ens aturavem a fer una petita xerrada. Una gran persona en Joan Ramon i també un gran comunicador implicat en un munt de coses de Reus.

  6. proumentides ha dit:

    Hola Josep. T’acompanyo el sentiment per la pérdua del Josep Ramón,i, sobretot, el dessitjo una ràpida recuperació. Pepa Labrador.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s