Visca el Cornellà!

L'eufòria al vestidor roig-i-negre (Laia Solanellas/Esportsdelcamp.cat)

L’eufòria al vestidor roig-i-negre (Laia Solanellas/Esportsdelcamp.cat)

El 28 de maig de 2006 el CF Reus Deportiu va viure un dels moments més ingrats de la seva centenària història. El conjunt roig-i-negre baixava a tercera divisió després de perdre contra l’Osasuna B a casa per 1 a 2. Va ser un partit molt estrany. El Reus depenia d’ell mateix. Guanyant s’assegurava la permanència. I els navarresos no es jugaven absolutament res. Esportivament parlant, és clar, perquè queda clar que aquell dia el fantasma dels maletins va sobrevolar l’estadi municipal.

Consumat el descens, vaig ser testimoni d’un moment molt emotiu: l’efusiva abraçada entre l’entrenador d’aquell Reus, el Natxo González, i el president de l’època, el Xavier Llastarri. Després d’aquella dolorosa derrota, no hi va haver cap retret entre directiu i tècnic, ans al contrari, una abraçada emotiva entre dos amics que intentaven consolar-se davant de tanta dissort, conjurant-se per recuperar quan abans millor la categoria perduda.

El que són les coses. Nou anys després, ahir tots dos es van tornar a abraçar. Però en aquesta ocasió per un motiu ben diferent: celebrar la fita més important de la història del club, la classificació pel play off a la segona divisió A. Un servidor ho va seguir per la televisió aprofitant la multidifusió d’Esports 3 que oferia, simultàniament, els dos partits que jugava a Reus: el de casa, contra l’Olot; i el de fóra, el del Cornellà-Lleida. La meva dona no va entendre res quan amb els Baiges petits ens vam esgargamellar cridant el gol dels del Baix Llobregat. Un gol que deixava sense opcions al Lleida i que certificava la disputa de les eliminatòries d’ascens després d’una temporada impecable del conjunt roig-i-negre. Impecable des del punt de vista esportiu però també social. La junta del Reus ha sabut generar una expectació inusitada que ha engrescat a tota la ciutat. Una eufòria que cal mantenir ara en aquest play off que pot portar al conjunt roig-i-negre a tocar la glòria. Mentrestant, però, toca assaborir l’èxit d’una classificació històrica. Això ja no ens ho treu ningú.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s