Especial Fumera

 

La fumera de la Fàbrica (Laia Solanellas/ReusDiari)

La fumera de la Fàbrica (Laia Solanellas/ReusDiari)

Dimarts al vespre vaig empassar-me, d’un glopada, “L’Especial Fumera” que Canal Reus va dedicar a l’impacte ciutadà que ha generat la llampegada a la històrica xemeneia de la Fàbrica. Per això la Sílvia Sagalà va convertir el menjadoret del seu AVUI PER DEMÀ en lloc d’anàlisi i reflexió al voltant de l’esfereïdora notícia. La locutora de veu portentosa se’ns va presentar amb un vestit primaveral, molt acolorit, potser amb l’objectiu de cercar un contrast  cromàtic amb la grisor del totxo de la fumera que tenia damunt de la taula. “Hem agafat aquest maó de la xemeneia com han fet d’altres reusencs que han anat a buscar restes de l’edificació” va explicar la Sagalà. Per tant, no els estranyi que a partir d’ara, quan vagin de visita a casa d’algun RTV, al rebedor es trobin amb un maó de la fumera al costat d’una ceràmica de la Neus Segrià, d’un gravat del Ferran o d’una aquarel·la del Ceferí Olivé. Tot podria ser.

Però anem al que ens interessa. Abans de donar pas a l’historiador de guàrdia, l’inefable Jaume Massó, encarregat de glosar la història de les xemeneies industrials de la ciutat,  la presentadora va voler fer l’anàlisi tècnic amb dos especialistes en la matèria. D’una banda, el regidor d’urbanisme, el Marc Arza, i de l’altra el tècnic de l’empresa encarregada d’inspeccionar la fumera, el Joel Juanpere. Em va sobtar la dialèctica de l’Arza. Home de verb fàcil i generós, en aquesta ocasió es va mostrar especialment caut a l’hora de respondre a la Sagalà quan aquesta li preguntava per la necessitat de desmuntar la fumera a cop de mall o pel fet (sorprenent) que aquesta no tingués parallamps. El regidor va esgrimir una sèrie d’arguments tècnics i legals llençant un missatge de tranquil·litat a l’audiència. “Hem comprovat que actualment totes les fumeres de Reus tenen el parallamps reglamentari.” La revelació va ser balsàmica, especialment pels veïns d’aquestes altives construccions que veient la sort de la fumera de la Fàbrica segurament no devien dormir gaire tranquils.

Ara bé, el més agraït del programa va ser quan la Sagalà, tot il·lustrant la conversa amb els especialistes, va deixar anar alguns vídeos per ”desengreixar” tant tecnicisme constructiu. El primer vídeo va ser formidable. Com si fos l’altrer ego de l’Albert Om, la locutora de veu portentosa es va convertir en “La Convidada” tot visitant a un dels insignes reusencs que viuen a l’ombra de la xemeneia malmesa. Es tracta del Josep Maria Llop, el director de Llop’s Teatre i responsable de la Passió de Reus. La intervenció de Llop va ser sensacional, especialment quan va reconèixer que no el va inquietar gaire el llamp maleït. “Érem al llit i vam sentir el tro. Però ens pensaven que era un foc d’artifici per les eleccions d’aquell dia”. Total, que va continuar amb el seu plàcid descans fins que es va llevar. “Eren dos quarts de deu del matí i vaig treure el cap per la finestra. I va ser aleshores quan vaig veure gent al carrer mirant cap dalt. Va ser l’alcalde que em va donar el crit alertant-me de l’incident”. Queda clar que en Josep Maria Llop té un son profund, molt profund. A la fi el director teatral  va destacar que ja han recuperat la normalitat, després d’uns dies fora de la llar familiar per temes de seguretat. “Ha estat l’èxode de casa” va deixar anar amb una mitja rialla com evocant l’èxode del poble d’Israel que ell coneix bé per les seves celebrades “passions” teatrals.

Però la Sagalà no em va tenir prou amb l’experiència del Llop, i va decidir travessar el passeig Mata per cercar el testimoni d’altres veïns afectats. En aquests immobles, els que hi ha davant de l’estació, la van rebre dues “senyores Maries” encantadores. Estaven afligides per la destrossa que havia provocat la tempesta i la conversió de l’altiva xemeneia en una fumereta amb poca gràcia. “És una cosa de molts anys i l’enyores. I quan guaites per la finestra la trobes a faltar” va revelar, amb un punt d’emoció, una d’aquestes venerables senyores.

Després d’aquest episodi de “Canal Reus llama a su puerta”, la Sagalà va tornar a l’estudi per plantejar la pregunta del milió als seus entrevistats: “Es pot reconstruir la fumera?”. La resposta d’ambdós convidats va ser taxativa afirmant que era absolutament factible. Fins i tot l’Arza hi va posar preu: “Calculem que amb una inversió de 150.000 o 200.000 euros podria quedar igual com era”. Però el regidor va anar més enllà, apuntant que la modificació del pla parcial de la zona contempla que qualsevol que vulgui aixecar una promoció en aquell indret haurà de comprometre’s a rehabilitar la fumera. Vaja, que si algun constructor vol fer pisos l’haurà de fer nova. Davant de la revelació municipal, i la delicada realitat del sector de la construcció a casa nostra, em va quedar clar que estarem molts anys a tornar a veure la xemeneia de la Fàbrica tal com era.

 

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Especial Fumera

  1. Emili A. ha dit:

    Dubto que la històrica fumera de la Boca de la Mina tingui parallamps. Es més ja està ferida d’un llamp, si es patrimoni no se pas,perque les autoritats no hi possen un parallamps, en lloc de desprès lamentar-ho, bé poder no es una fumera de Reus.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s