L’Antonio Pons de Cal Jordà

L'Antonio Pons a l'obrador (Diari de Tarragona)

L’Antonio Pons a l’obrador (Diari de Tarragona)

La setmana passada l’omnipresent Antoni Zaragoza Anzame advertia als seus seguidors al facebook de la defunció de l’Antonio Pons Vilà , un conciutadà que -com acostuma a passar al Món de Reus- va perdre el seu segon cognom en benefici de la denominació de l’establiment que durant anys va regentar al cèntric carrer Monterols, l’acreditada pastisseria Jordà. Capricis del destí, la desaparició de Pons s’ha produït pocs dies després de l’adéu de la Soler Pont que va baixar les persianes l’endemà mateix de Tots Sants.

Precisament a casa, on la meva família política professa una especial devoció per les confiteries de tota la vida que els porta a peregrinar tot sovint de la Poy a cal Padreny i de la Caelles a la Mare Molas, vaig observar un sentiment d’aflicció pel tancament d’aquesta pastisseria que ha deixat òrfena de dolçor tota la plaça de la Llibertat. Entre panellets i castanyes, alguns van voler evocar, també, el buit que va deixar fa anys el cessament de l’activitat a la pastisseria Jordà on –diuen els entesos- feien les millors pastetes salades de la capital comercial del sud del país.

La vida és així. Cal Jordà va tancar portes i els vianants vam perdre la visió privilegiada d’aquell magnífic aparador on excel·lien les delicadeses que creava el senyor Pons. Avui aquell espai l’ocupa una empresa que es dedica a l’embotit, i allà on hi havia rebosteria fina ara hi pengen uns pernils d’escàndol que contrasten amb les vaques que hi ha a tocar, aquelles que treuen el cap per la balconada de l’antiga merceria Sardà. Quines coses.

Per això, i amb la perspectiva que em dóna el pentinar-ne alguns de blancs, em permetran fer aquest homenatge a l’Antonio Pons que després de tancar Cal Jordà encara va tenir temps per compartir el seu mestratge entre l’alumnat que el seguia a les classes programades a la Llauneria Mata del raval Santa Anna. Tota una demostració de generositat  i amor a la professió d’un home que, com tants altres dels seus col·legues, va venir al món per endolcir-nos la vida. I això, avui i sempre, no té preu.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s