Aquest és el camí

(Fabian Acidres / Reus Digital)

(Fabian Acidres / Reus Digital)

L’Enric Tricaz, tòtem del periodisme esportiu local, comenta sovint que al CF Reus Deportiu li ha faltat arribar a primera divisió, ni que només sigui una temporada, per arrossegar a la massa social que un club centenari com el roig-i-negre hauria de tenir al darrere. En aquest sentit el cas del Nàstic és paradigmàtic. Els granes han estat només quatre temporades a la màxima categoria. Però aquestes fites esportives han vingut acompanyades d’un entusiasme ciutadà que ha acabat generant un fort sentiment identitari. És cert que en l’esport, com en la vida, tot és cíclic. I que els tarragonins també han viscut etapes fosques amb veritables travessies pel desert. Però quan l’equip ha estat capaç de generar una dinàmica en  positiu sempre ha tingut el suport incondicional de la seva ciutat.

Al Reus encara li falta per arribar a la divisió d’honor. En el millor dels casos, i en els somnis més humits, un parell d’anys. Però ahir va posar la primera pedra per aconseguir el salt de qualitat necessari que acabi contagiant l’afició de les enormes possibilitats de l’equip que dirigeix l’increïble home tranquil, el Natxo González. Tot i la derrota, el partit contra un Atlético de Champions ha de marcar definitivament un punt d’inflexió. Els reusencs van fer un partit digníssim, avançant-se fins i total marcador amb un gol de Fran Carbia que hauria signat la vella glòria del Reus, de l’Espanyol i de l’Atlético, el mític Josep  Juncosa (a.c.s.). Un gol de picardia,  d’oportunisme, perseguint una pilota impossible, provocant l’errada del rival i col·locant l’esfèrica per l’únic racó de la porteria que no cobria l’immens Miquel Àngel Moyà. Aquests primers trenta-set minuts, abans de l’empat amb gol matalasser en possible fóra de joc i amb la defensa roig-i-negra més pendent de protestar al linier que de cobrir al davanter rival,  van fer somniar a més d’un amb un futur que pot ser molt agraït en tots sentits.

El futbol és emoció i passió. I ahir al camp municipal vaig tenir la sensació que el Reus va camí de generar aquest sentiment en una afició que creu, més que mai, en les possibilitats del seu equip.  Tant de bo s’acabi confirmant a final de temporada amb un ascens que serà històric per l’avellana mecànica.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s