Un Reus Deportiu de color grana

P1030199

Ahir vaig dormir un pam bé. Les bones sensacions que em va deixar el grandíssim partit del Reus contra l’Atlético em van permetre fer un son reparador. Per això, al sortir de casa, el primer que vaig fer va ser anar al quiosc a comprar la premsa del dia. En ocasions especials, com la viscuda el dimarts al vespre al camp municipal, em fa gràcia guardar-me els diaris de l’endemà per tenir el testimoni perenne de l’emoció viscuda en primera persona. I per això vaig comprar-me un periòdic amb el prestigi i la tradició del Mundo Deportivo. Fundat el 1906 és tot un referent que s’ha guanyat amb escreix la credibilitat del seu estol de lectors.

Però a l’agafar el diari i llegir la portada vaig quedar garratibat, esmaperdut. “Los grana plantan cara” deia en referència al partit en qüestió. Per un moment vaig creure que tot el que havia viscut la nit anterior al camp municipal havia estat un somni, un miratge. Juraria que havia vist al Reus Deportiu. Però no, estava equivocat. El Mundo Deportivo, el degà de la premsa esportiva d’aquest país, em revelava, a primera pàgina, que qui s’havia enfrontat a l’Atlético era l’equip grana, és a dir el Nàstic.

Impactat per la revelació, vaig anar a buscar la crònica del partit. La vaig trobar a la pàgina 18. Fins a la 17 tota la informació estava dedicada al Barça i a fer la prèvia del partidàs de copa que l’equip de Luis Enrique havia de jugar al vespre contra el totpoderós Villanovense. La notícia, signada per Ana Cordovilla, era concloent, destacant, una i altra vegada, que l’Atlético havia jugat contra l’equip de la Imperial.  “El equipo grana se avanzó con un gol de Fran”, “Pero sufrió (el Atlético) más de la cuenta ante un respondón conjunto grana”, “Pese al 1-2, el equipo grana no le perdió la cara al partido”. No donava crèdit. El Nàstic -això sí, vestit amb la samarreta més negra que vermella del Reus Deportiu- havia jugat al camp municipal contra l’Atlético. I jo sense adonar-me’n.

Vaig començar a tenir palpitacions i una suor freda. Estava en estat de xoc. No sabia si avisar al metge, trucar al psiquiatra o directament a l’oftalmòleg per aclarir com havia confós el Nàstic amb el Reus. Intentava, neguitós, entendre el perquè de tot plegat. La nit del partit al sortir de casa vaig fer un glop de Fantasia de Fruites (és a dir, de Plim). Ves a saber. Potser la ingesta del beuratge embriagador m’havia provocat alguna mena d’al·lucinació que expliqués aquella confusió inaudita. El cap em bullia. Per un moment em vaig imaginar que em convidaria l’Iker Jiménez al Cuarto Milenio, amb el Pérez Abellán de comentarista, per explicar l’enigmàtic cas de l’espectador que confonia l’equip grana amb el Reus. Quin patir.

Finalment, quan amb la mà tremolosa intentava marcar el 012 per demanar l’assistència sanitària, casualment vaig mirar l’altra plana del diari on hi havia la contra crònica del partit. La signava el Fabio Marchi, un excel·lent periodista forjat a la pedrera informativa local. L’escrit de Marchi va ser balsàmic, reparador, el millor antídot a la meva afecció. “4.000 almas roig-i negres llevaron en volandas al equipo local”, “Lleno absoluto en las gradas del estadio para ver enfrentarse al cuadro roig-i-negre a un Primera”, “El mosaico recibió a sus jugadores con un gran mosaico roig-i-negre”, “En la segunda mitad, los roig-i-negres salieron totalmente enchufados” escrivia el redactor del Mundo Deportivo testimoniant que, efectivament, el Reus havia jugat contra l’Atlético.

Quin descans. El problema no el tenia jo, sinó la periodista que va signar la crònica del partit. Es tractava d’una confusió i prou? Potser sí. Ara, equivocar els colors del Reus amb els del seu màxim rival, equival a parlar del Barça com de l’equip merengue. S’ho imaginen? Quina bestiesa de pensar. Això no passarà mai. Ja se sap que la majoria de periodistes barcelonins veuen la vida de color grana. Blau-grana per ser més exactes. Ja ens entenem.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s