L’Anton Maria Vidal Colominas


Fa poc dies, tot passant per la plaça Llibertat, em vaig trobar a l’Anton Maria Vidal Colominas. Anava en cadira de rodes que empenyia la seva filla, la Cori Vidal Sans, una dona simpatiquíssima, hereva del caràcter obert i afable que sempre ha caracteritzat a la seva família i que han escampat, molt especialment, darrere el taulell de l’acreditada botiga Domingo, del ram del tèxtil, situada a la cantonada dels carrers Major i Jesús. El senyor Vidal em va parlar d’una caricatura signada pel meu pare que havia localitzat un amic seu. I a l’acomiadar-nos, com sempre, em va preguntar per la meva mare, tot donant-me records per ella.

Ahir, a  l’assabentar-me del seu traspàs, em va venir a la memòria aquesta última trobada. Malgrat veure’l afectat per la malaltia, se’m va descobrir com era ell: cordial, atent, exhibint una amabilitat sincera, gens artificial. Per desgràcia de persones amb aquesta formalitat impecable en les maneres, que ell sempre et demostrava, ja no se’n troben.

Vidal ens ha deixat després de tota una vida de plena dedicació a la ciutat. Una estima profunda que va articular a través de la seva activa participació en nombroses entitats locals. Jo mateix, quan encara anava en pantalons curts, el vaig descobrir als inoblidables concursos de cine amateur del Reus Deportiu dels que en va ser un destacadíssim promotor. Que avui tinguem un fons com el del Centre de la Imatge de Mas Iglesias es deu, també, a la dedicació de gent com ell, capaç d’encoratjar i estimular a nombrosos aficionats locals a crear les seves pròpies produccions que avui formen part del nostre arxiu històric.

Però també em ve de gust recordar una anècdota de la seva trajectòria a l’Ajuntament de Reus on ocupà, durant la dècada dels setanta del segle passat, la regidoria de cultura. Estem parlant de l’últim consistori predemocràtic, presidit per l’alcalde Colàs del que alguns en volen despenjar la foto de la galeria d’alcaldes.  La vivència la va explicar el gran Jaume Amenós tot glosant els orígens del Carnaval contemporani al cicle Testimonis de Carrutxa. La primera reunió per avaluar la possible recuperació de la festa del Carnestoltes, celebrada l’any 78, la va convocar el Vidal Colominas. Va congregar a una sèrie d’associacions locals per estudiar les possibilitats de dur a terme al projecte. I fins i tot va fer venir al Josep Maria Mainat -el de la Trinca- perquè en qualitat de membre del Sindicat Musical de Catalunya estimulés l’organització de la festa amb l’objectiu de reactivar la contractació de formacions musicals que havia entrat en crisi. Per tant, que Reus recuperés el Carnaval –i en paraules del savi Amenós- també es va deure a la iniciativa del Vidal Colominas. Un decisió que no va ser fàcil atenent les circumstàncies històriques d’aquell moment. Vidal era així, sempre defensant una única ideologia: REUS.

Aquesta nit, tot preparant aquest article, m’entretenia en llegir les mostres de condol que s’han succeït al mur de grup dels carrosses locals que omple el Facebook de records reusencs. I el Francesc Damunt recuperava una caricatura que el meu pare va dedicar al senyor Vidal i que es va publicar a La Voz de la Costa Dorada acompanyada d’uns motets del versaire Francesc Boqueras. La primera estrofa ho diu tot de la singularitat del personatge:

Regidor enfervoritzat

de tot el que Reus respira,

sigui una festa o una fira,

però que enlairi a la Ciutat.

Ho escrivia ahir la seva filla i aquí manllevo les seves paraules: acabem-ho com a ell li hagués agradat, amb un sincer i emotiu “VISCA REUS!” dedicat a la seva memòria.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’Anton Maria Vidal Colominas

  1. Pedro Nogales ha dit:

    Precioso panegírico y leído en su funeral ha sido muy emotivo, ya que repasa los méritos de una persona más allá de sus vinculaciones ideológica o políticas, valorando sus aportaciones a nuestra ciudad. Tal y como se han de hacer todas las valoraciones de las personas, por su trabajo. Enhorabuena y fantástico recuerdo a una gran persona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s