Molt més que una patata

Patates Laurie

Fa mesos que estic seguint amb interès l’aventura irlandesa de l’increïble home avellana, el Miquel Saperas, un dels propietaris de l’Avellana Digital i home compromès amb la causa del Casal Despertaferro. Saperas, acompanyat de la seva esposa, la periodista Ivet Batet, i de la seva eixerida descendència, s’han instal·lat a Irlanda durant uns mesos per poder viure una experiència vital de primera magnitud. La família ha decidit fer partícip de les seves vivències a tot el Món de Reus mitjançant una sèrie de posts que publiquen periòdicament al mur del seu facebook on expliquen aquest intercanvi cultural en dues direccions. Ho demostrava la Ivet amb el taller de pa amb tomàquet i truita amb patates que va programar a l’escola de la seva filla. Qui sap si per pasqua els hi explicarà les virtuts del boníssim menjarblanc. Si és així, Canal Reus ho hauria de retransmetre en directe amb la Sílvia Sagalà d’enviada especial i el Jaume Vich donant pas tot ballant claqué. L’audímetre es dispararia, segur.

Però allà on vull anar a parar amb tot això és a un dels últims missatges del Miquel que ens descobreix la realitat del municipi de Cork on la seva gent, segons ell mateix, “sempre està orgullosa de la seva ciutat, em recorden bastant als RTV reusencs.  Sembla que ni uns ni altres tinguem padrins.” Certament això els de Reus ho tenim molt interioritzat també gràcies a diversos elements del nostre imaginari que ajuden a refermar aquest sentiment identitari. Elements, per cert, de tot tipus, també gastronòmics com el que avui em ve de gust posar en valor: las patates Laurie.

Ahir mateix llegia al Reus Diari que els propietaris de la marca, que d’uns anys ençà elaboren els productes lluny del Mercadal però mantenint l’essència que sempre els ha caracteritzat, han impulsat la venda per internet de l’ampli ventall d’aperitius i snacks que produeixen. Una botiga online on pots comprar des de les patates tradicionals fins a les celebradíssimes patates palla, passant per un ampli i salat assortiment amb les súper cotnes, les rodes, els ganxets, les barretes de quetxup i els anells de ceba. Si vols et personalitzen, fins i tot, la bossa. És a dir, que podríem envasar les patates del Món de Reus, o les súper cotnes Juantxi de l’Ariel o -ara que estan de promoció amb el seu últim disc- els ganxets dels Pokers.

En definitiva, que el dia que els amics i coneguts vagin a veure a Irlanda a la família Saperas Batet ja no caldrà que els hi portin les Laurie del Mercadal per amortir l’enyor per tanta distància física. L’assortiment d’snaks per excel·lència d’aquesta ciutat ja vola per tot el món amb diligència. Serà que les del Laurie, pels de Reus, són molt més que una patata. De fet ja ho deien els de la Trinca, que els de Reus venim de les patates Laurie… o no era ben bé així?

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s