Plim i prou

Plim

Ahir vaig fer una compra d’urgència al supermercat BonPreu de l’avinguda Doctor Vilaseca. Un establiment que, atenent el sentiment de la propietat de la cadena molt sensible amb el fet nacional, representa la fe (alimentària) del poble català. Hi vaig anar a buscar uns refrescs per la canalla. Un dels Baiges petits feia anys i teníem convidats a casa que necessitaven d’alguna beguda ensucrada per saciar la set.

Així doncs, un cop dins de l’acollidor establiment vaig anar directe a la prestatgeria de les ampolles a la recerca del líquid reparador. I va ser aleshores quan em vaig trobar amb dues unitats –només dues- de l’històric Plim o -el que és el mateix- de la Fantasia de Fruites o -el que és el mateix- de la Font de Fruites, que és la tercera denominació comercial que ha tingut la beguda per excel·lència del Món de Reus durant els últims mesos. Perquè encara que sembli mentida, ja fa dos anys  que el Plim va desaparèixer de les nostres vides. Dos anys d’aquell enfrontament comercial entre el propietari de la marca, el senyor Matías Olesti, i l’empresa que explotava els seus drets, l’envasadora Sanmy. Dos anys orfes de poder demanar un Plim amb noms i cognoms, enlloc d’aquesta collonada de la Font o de la Fantasia de fruites. Dos anys amb l’únic consol de les imatges furtives que el Joan Masdeu (no em refereixo al cantant sinó a l’afamat instagramer) penja cada dijous d’una ampolla de Plim tombant pel món. Hi ha gent per tot i més a la nostra estimada ciutat.

Però vet aquí que contemplant les solitàries ampolles, eixugant-me les llàgrimes provocades per l’amargor que em va deixar la pèrdua irreparable d’una de les marques més estimades pels RTV, el cor em va fer un salt. A l’etiqueta de BonPreu que identificava la beguda s’hi podia llegir Plim Km0. Vostès mateixos ho poden comprovar en la fotografia que acompanya aquest text i que vaig captar amb el mòbil amb la mà tremolosa per l’emoció. Els de BonPreu ho tenen clar: d’això se’n diu Plim i prou. I per fer-ho bonic el preu és d’allò més excitant, tota una declaració de principis del que genera la ingesta d’aquest beuratge embriagador: 69 cèntims. Gairebé res. Aquesta gent es mereixen un monument. Mentre l’encarreguem, brindem a la seva salut. Amb un Plim, naturalment.

Una de les fotos dels dijous del Joan Masdeu amb el Plim tombant pel món

Una de les fotos dels dijous del Joan Masdeu amb el Plim tombant pel món

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s