Canta y se feliz

El Francesc Torres (esquerra) amb dos dels seus companys del Prou Matic

El Francesc Torres (esquerra) amb dos dels seus companys del Prou Matic

Que la nostra és una terra de bons pastissers ho demostra que per segon dia consecutiu he de començar parlant d’un d’aquests distingits artesans que endolceix la nostra existència al Món de Reus. Si ahir il·luminava aquest blog el Ramon de la Fuente i les seves encertadíssimes figures de xocolata que surten del prodigiós obrador del Forn Huguet, avui és el torn del professional que més dolçor ha escampat pel carrer Mare Molas, el Francesc Torres, propietari d’un dels establiments amb més sabor de la ciutat.

Però curiosament el Siscu no és noticia per les seves excel·lents creacions, sinó pel fet d’haver recuperat l’esperit dels Prou Matic, el grup que va crear al segle passat juntament amb l’Alberto Jiménez y el José Maria Mejuto entre d’altres. El retrobament d’aquests  vells roquers obria ahir la secció de Reus del Diari de Tarragona perquè 44 anys després de l’enregistrament del primer i únic disc de la formació, aquest s’ha convertit en una peça molt preuada que es rifen col·leccionistes no només del país  sinó també d’Holanda, Anglaterra, Itàlia i Alemanya. Vaja, que el Torres viu una segona joventut.

El single inclou dues peces titulades  It is my world i Para pa pa (amb aquest títol podria ser l’himne del Gremi de Forners amb els germans Pàmies del Forn Sistaré fent els coros). Dues peces que van dormir en l’oblit durant molts anys fins que “la justicia poética y el azar se aliaron para que los arqueólogos musicales descubrieran el hallazgo y lo incluyeran en recopitalorios como Anderground Vibrations 3 o Algo Salvaje 2” segons explicava ahir el Diari. Total, que el disc original s’ha convertit en una peça gairebé única pels nostàlgics cotitzant-se per la gens menyspreable xifra de 400 euros. Davant d’aquesta melangia musical, els Prou Matic han decidit reeditar el single. Se n’han fet 350 còpies que es poden comprar a diversos establiments de la nostra ciutat.

Amb tot això Reus demostra que és bressol de bons pastissers i millors músics. Deu ser una cosa genètica. Sense anar més lluny aquest dissabte el Bravium acollirà l’homenatge al Pere Pubill Calaf, Peret, amb l’actuació de Josep Fajardo “El Chele”. Peret va néixer a Mataró però resulta que és fill d’un de Reus que es dedicava a la venda ambulant de roba. El cognom encara es conserva a la ciutat. Sense anar més lluny el versàtil actor del Bravium i sportman roig-i-negre, el Pep Ayala, ens descobreix, amb el seu segon cognom Pubill, que també està emparentat amb el músic.   I això ens permet mirar-nos el melic i deduir que si el pare del pare de la Rumba Catalana era un conciutadà, els de Reus som els avis de la Rumba en qüestió. Vaja, que de ritme no ens falta. Que li preguntin al Siscu Torres. Com deia el gran Peret, Canta y se feliz. Y els de Reus encara més.

Homenatge Peret

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s