El Senyor del Vermut de Reus

Pere Miró Aguadé

Pere Miró Aguadé (ReusDigital.cat)

A casa sempre vam ser molt de fer el vermut. I aquesta litúrgia gastronòmica tan agraïda es reproduïa mimèticament cada diumenge. La mare, seguint la tradició de l’històric Bar del Timbaler de Riudoms que regentaven els seus avantpassats, preparava una deliciosa sípia amb all-i-oli, uns saborosos xampinyons fregits amb un polsim de julivert o unes boníssimes escopinyes amb el suc acolorit amb un raig de vinagre i un esquitx de pebre vermell. I tot s’acompanyava d’un genuí vermut de Reus. Un servidor se’n n’havia fet farts d’anar-lo a comprar a la bodega Salomó del carrer de la Sardana. La seva propietària, la senyora Antonieta, sempre me’l tenia preparat en una bossa on també hi havia unes patates de cal Laurie que despatxava entre la clientela. I el vermut, naturalment, era Miró. Sempre Miró. Bé, de vegades s’escapava alguna Martini blanc, és cert. Però era molt de tant en tant. A casa sempre s’havia begut Miró perquè al bar del Timbaler els meus avis ja el servien.

Potser fascinant per aquests records familiars, quan vaig començar a col·laborar amb Canal Reus un bon dia se’ns va oferir l’oportunitat de fer un reportatge a les bodegues dels vermuts Miró. I un servidor d’immediat es va oferir voluntari. Em feia molta gràcia descobrir com s’elaborava aquell beuratge que sempre m’havia acompanyat –primer com a petit observador i ja de més gran com a fidel tastador- en aquells inoblidables migdies de diumenge. Amb el meu bon amic i company Santi Suárez-Baldrís vaig visitar la fàbrica amb una amfitrió de luxe, el seu propietari, el Pere Miró Aguadé. Va ser un tarda magnífica, senzillament inoblidable. Recordo que a l’arribar a casa li vaig dir a la meva mare que havia conegut a l’autèntic senyor Miró. En això els de Reus també som uns afortunats. A Itàlia és impossible conèixer al senyor Martini. I a Reus, en canvi, la podies fer petar tot sovint amb el propietari del millor vermut del món.

Amb els anys aquella empresa de referència ha esdevingut imprescindible en l’imaginari reusenc. Miró ha crescut de manera exponencial amb el boom del vermut. Però a més l’empresa ha demostrat una militància extraordinària a l’hora de col·laborar amb les coses de la seva ciutat. La responsabilitat de l’empresari no és únicament la de crear riquesa. També ha de tenir la sensibilitat de retornar part d’aquest benefici a l’entorn que li ha permès créixer. I això el senyor Miró, amb la complicitat de la esposa i col·laboradora Remei Prats, del seu fill Pere i del gerent de la seva empresa, el gran Carles Prats, ho va saber entendre i aplicar durant tota la seva vida.

La matinada de dissabte a diumenge ens va deixar el senyor Miró després d’una llarga malaltia que va afrontar amb una gran dignitat i que en cap cas el va fer tòrcer ni un mil·límetre de la seva línia empresarial. El vaig veure pels voltants de Nadal a les oficines de l’empresa, encara al peu del canó. I vaig tenir l’oportunitat de reiterar-li el que sempre hem pensat els Baiges: que el seu, de vermut, és el millor del Món de Reus.

Diumenge al matí, al rebre el comunicat de l’empresa advertint de la trista notícia, vaig mirar cap al cel. Amenaçava pluja. Si hagués arribat a ploure les llàgrimes haurien estat de vermut, segur.

Gràcies Senyor Miró per tanta i tan bona feina en benefici de la nostra ciutat.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s